30 de setembre del 2007

Resum estiuenc

Les vacances ja s´acaben i toca comentar com ha sigut tot aquest mes de setembre. Van començar de la pitjor manera, amb la mort d´un amic. El primer dia de les meves vacances estava de funeral a Cartagena. Necessitava donar-li l´últim adéu. S´ho mereixia. Dies més tard vaig anar a Amsterdam i reconec que els dos primers dies no estava gaire animada. L´estat d´ànim no és una cosa que es pugui controlar. Volia sentir-me bé però els records estaven molt presents. Mica en mica tot es va posant al seu lloc. Sé que mai oblidaré aquesta persona però quan el recordi ja no em farà mal. Els dies a Amsterdam van ser divertits. Vam passejar molt, vam anar de visita a un coffeeshop, al Museu del Cannabis (ni fu ni fa), al Museu de la Tortura (interessant), al Rijksmuseeum (potser no s´escriu així) i al Museu Van Gogh (molt bo). També a Volendam (típic poble turístic). No em puc oblidar de la casa d´Anna Frank, lloc que em va deixar sense paraules, més que per el lloc en sí, sino per tot el que va passar allà. I pensar que això mateix li va passar a tanta i tanta gent...



Una setmana més tard de tornar d´Amsterdam vam marxar a Grècia. Vaig reservar els ferries i els hotels un dia abans de marxar i excepte Creta vam poder veure tot el que teníem previst. En primer lloc l´illa de Paros, tranquil.la i amb un encant especial, després Santorini que no té bones platges però el paisatge és preciós i Mykonos que ens va decepcionar profundament. Com a illa és maca però l´ambient és horrorós. És una illa per gent amb molts diners. Ha perdut l´encant que va tenir en un passat omplint els seus carrers de botigues cares, galeries d´art. No vam poder anar ni a la platja perquè vam passar els dos dies amb un temporal de vent. Pràcticament vam fugir de l´illa cap Atenes.
La capital del país, a diferència del que opina molta gent, ens va encantar. L´Acròpolis queda en alt i es divisa una panoràmica impressionant de tota la ciutat. Només vam tenir un dia per visitar tota la ciutat i lògicament ens vam quedar amb les ganes de veure altres llocs.



Al dia següent de tornar de Grècia cap a Alacant, Múrcia i Cartagena a veure amics dels primers que vaig conèixer per internet fa uns 4 anys. Vàrem tenir temps de recordar com ens vam conèixer, riure, posar-nos al dia. Vaig poder passar una estoneta a Cartagena a les festes de "Cartagineses y romanos". Quan tornava cap a Alacant per agafar l´avió vaig veure arribar el Talgo amb el que jo viatjava anys enrere i vaig tenir una miqueta de nostàlgia...



I per acabar la sortida d´ahir a la Tossa d´Alp. Feia mesos que no sortia amb el grup "Caminar y sentir" i em va costar posar-me les piles però m´ho vaig passar molt bé. Al seu bloc veureu més fotos. A veure si torno a agafar la rutina diària. A partir de demà torno al gimnàs, reprenc la dieta i dimecres ja torno a treballar. Sembla mentida però em ve de gust tornar a la feina, veure els companys.
Per ser un resum estival no ha quedat gaire curt. A veure si m´haureu de dir "Namasté, a un pam de la glòria". Un altre dia més.



12 de setembre del 2007

I tornem a obrir la paradeta...


...Només per fer un parèntesi i és que ahir vaig cometre el grandíssim error de comentar a un bloc que no celebrava la diada i la gent se´m va tirar a sobre com si hagués dit una gran barbaritat. Jo no celebro la diada com no celebro els triomfs del Barça, ni celebro moltes altres coses perquè jo a la vida li donc importància a altres coses.És una opinió personal però això no vol dir que sigui menys catalana. Crec que aquest és un sentiment tan personal que ningú pot valorar-ho per mi ni emetre judicis de valor. Jo no necessito sortir al carrer amb estendards ni senyeres per demostrar que sóc catalana. Ho sóc i punt i allà on vaig porto aquest sentiment. M´encanta viatjar a tot arreu però mai canviaria Barcelona per cap altra ciutat perquè m´hi sento molt identificada. També vaig cometre l´error de dir que em sento ciutadana del món. És tan dolent? Fa un any vaig deixar una part de mi a Buenos Aires. En fi, no hauria d´aclarir res però necessitava fer-ho. Si algú se sent ofès pel que he escrit ho sento molt. Em sembla que encara tenim una cosa que es diu llibertat d´expressió. Ara tanco el parèntesi...



Pels que tingueu interès us poso al dia en alguns temes pendents:

PD1 El meu pare està bé. Ho dic pel tema que us vaig comentar en un altre post.
PD2 El viatge a Amsterdam va anar molt bé.
PD3 Marxo a Grècia aquest divendres. Ja us explicaré quan torni.
PD4 El meu amic de Cartagena va morir el dia 28 d´agost. Estava pitjor del que pensàvem. Va marxar sense fer soroll com va ser ell sempre. Com va dir un amic meu, "el teu amic perviu perquè tu el recordes, si tu te n´oblides ell mor". Em quedo amb la frase que deia ell sempre "donar vida als anys i no anys a la vida". Sempre va viure segons aquest lema.

Una abraçada