10 de gener de 2007

Passatge a la India


Fa uns dies em comentava la Txell que aquest any li faria molt feliç anar a l´ India. No m´estranya. Han passat ja dos anys i tinc molt recent a la memòria el meu viatge amb les coses bones i les dolentes però sobretot per l´experiència que significa conèixer un món tan diferent al nostre. Suposo que la reusenca estarà d´acord amb mi. La vaig començar a conèixer quan vaig llegir al seu bloc que marxava a l´India. Per mi va significar un canvi en els meus valors. Donar només importància a les coses que realment la tenen. Veure tanta pobresa em va trastocar. El meu viatge va ser una mica mogut perquè ens van perdre les motxiles a París i no les vàrem recuperar fins que vam tornar a casa. Imagineu-vos com és passar un mes amb el que portes posat. Doncs vam anar improvisant sobre la marxa i ens va sortir prou bé. La nostra idea era recòrrer el sud de la India, el gran desconegut perquè la gent coneix el nord, en especial Agra amb el Taj Mahal. Nosaltres vàrem passar uns dies a la Fundació Vicente Ferrer on la meva amiga va poder conèixer el seu nen apadrinat. Jo vaig apadrinar un nen molt petit, en Nandakishore. Després vam viatjar fins a Madurai, Bangalore, Mangalore, Ullal, Varkala, Allapuzha, Fort Cochin, Hampi , etc , fins arribar a Goa, paradís hippie per excel.lència. Tot aquest recorregut i altres llocs que em deixo el vam fer en tren bàsicament i amb bus. El tren és més recomanable perquè acostuma a ser un pèl més còmode si pots agafar llitera. El bus et deixa les cervicals fetes una merda perquè el terra és ple de pedres i sembla que vagis fent un rally. Són dos transports que valen la pena sobretot pel preu que fa riure. Un altre transport interessant per moure´s per ciutats és el ricksaw que és ràpid i econòmic. I si sou un grup de gent us surt molt bé de preu llogar un 4x4 amb conductor perquè arriscar-se a conduir pot ser terrorífic. Penseu que allà per qualsevol maniobra fan servir el claxon i et deixen el timpà més afectat que quan surts d´un concert de Sepultura. El més important és emportar-se la bíblia, o sigui un llibre actualitzat de la India per poder trobar lloc on dormir, on menjar, llocs per visitar, manera de moure´s pel país, costums, etc...Us recomano planejar el viatge amb temps perquè s´ha de demanar el visat a Madrid i això necessita temps i diners (50 euros si ho tramiteu directament vosaltres). Una recomanació important és que no canvieu tots els diners al principi i és que la rupia és una moneda molt petita. A nosaltres ens van donar un bon feix de bitllets i no sabiem on guardar-los. Va ser còmic fins que ens van dir que ens havien perdut les motxiles. Són només anècdotes però val la pena anar amb les idees molt clares i sobretot gaudir del viatge, de les olors, del paisatge i sobretot de la gent que fa que sigui un país càlid i acollidor.

8 comentaris:

June Fernández ha dit...

Yo siempre he querido ir a India porque me atrae todo: las vestimentas, la arquitectura, sus dioses y diosas, el misticismo de la gente... Pero hasta que no mejore mi inglés por ahora prefiero centrarme más en América Latina porque para mí comunicarme con la gente es lo primordial al viajar.

La verdad es que, como tú dices, ver esas realidades te hacen valorar qué es importante y qué no y te afectan. Yo fui a Perú con 10 años y, aunque no me acuerde de casi nada, estoy segura de que esa experiencia me ha marcado.

Muxus

Txell ha dit...

Nena, a mida que van passant els dies més ganes en tinc. Em sembla que ja és com una mica d'obsessió poder abraçar a en Jayachanda i a en Sabanappa.
Les dates dels viatges no surten fins al mes de març/abril segons em van dir a la Fundació Vicente Ferrer. Nosaltres només podriem anar-hi durant el mes d'agost, per temes de feina.
Sé que és un viatge que ens canviarà la vida, i la visió de veure les coses. L'Hem de fer!

Cristina ha dit...

L´experiència val la pena. En Vicente és una persona única. A mi em va fer plorar però d´alegria. Sona cursi però a mi em va canviar moltes coses. A veure si puc tornar un altre cop aquest any.

L'avi ha dit...

Benvolguda Cristina, ja li vaig comentar que fa moooolt temps jo també vaig estar a l'Índia tot un mes i amb una motxila com equipatje. Va ser una experiència inolvidable. Per el que relata, les coses no han canviat tant. Per cert tinc un especial carinyo envers Goa, ja que allà va ser on vaig decidir fer un tomb professional, que un altre dia explicaré. (Bé, l'Onix en el video del blocaire invisible ja explica alguna cosa)

Cristina ha dit...

A mi el que més em va agradar del meu viatge va ser Hampi. Un lloc màgic envoltat de temples ple de micos per tot arreu.

Babèlia ha dit...

Vet aquí una de les possibles noves destinacions d'aquest estiu... ja en parlarem!!! L'experiència genial, segur!!! Semblant a la viscuda per mi a Senegal...

La reusenca ha dit...

Cristina, i tant que estic d'acord amb tu!! Nosaltres vam viatjar per Rajasthan i les dues ciutat de què has parlat, i també per Venarés, que és la ciutat que potser més em va impactar. M'agradaria molt anar al Sud, ha de ser genial! Ja tens els passatge, doncs??????? jejejejeje

Cristina ha dit...

Babèlia, per aquest estiu m´agradaria tornar però hi ha tants llocs per conèixer que no sé que faré encara.

Reusenca, ja veurem que faré. Si vaig cap al nord ja et demanaré informació.