15 de febrer de 2007

Una disculpa



Aquest post va dedicat a algú que ha aconseguit que jo sigui ara el que sóc. Ahir vaig fotre la pota i sé que està una miqueta dolgut amb mi. Crec que és la única persona amb qui tinc un 100% de confiança i sé que li he fallat. Així que des d´aquí vull demanar-li perdó i dir-li que sense ell la vida no seria tan genial.

¿Me perdonas?

9 comentaris:

June ha dit...

Si te conoce bien seguro que sí. Preciosa la canción. Petonets!

Jo Mateixa ha dit...

Anime't bònica, segur que ell no l'hi ha donat tanta importància, poder ja n'hi ho recorda, no et facis mala sang, i si per algunes d'aquelles casualitats ell està emprenyat i no el vol perdonar, sempre et queda la cosa de que tu ho has intentat i que ell no t'estima tant ni valora tant la teva amistat com tu per ell.

Que passis molt bon dia bònica, mil petonets dolcets per que tel's repateixis per tot el dia :-)

fardatxo ha dit...

Segur que et perdona. L'amistat de debò té aquestes coses, ningú no és perfecte i tothom fot la pota de tant en tant. Un petó!

Laprí | David ha dit...

Demanar perdó és un acte tan fàcil i alhora tan difícil de fer. Però mira, tu ja has fet el que havies de fer, ara ja és ell qui ha de dir si et perdona o no. Vagi bé.

Farlopa ha dit...

Segur que si, però dir-li en persona també seria un gran que, perque a vegades la gent necessitem paraules, abraçades, caricies, petons, llagrimes, en fi sentiments !!!

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Perdonada, perdonada ... aix, no, que no em dic Miguel, jo!!!

Puto trastorn de personalitat!! jejejeje

Com vols que no et perdoni ... si ets un tros de pà!!!

Un petó

Cristina ha dit...

June, él dice que no está enfadado pero me quedé con la sensación de que debería haber confiado más en él.

Jomateixa, gràcies guapa. I ànim, que tens a molta gent que t´estima.

Fardatxo, gràcies maco. Sé que parlant ho solucionarem.

David, segur que tot acaba bé però necessitava que ell sapigués quant el valoro.

Farlopa, em falta fer-li una bona abraçada. A veure quan tenim oportunitat.

Pep, tu també em perdones???jejeje.

Txell ha dit...

Cristineta, per qualsevol cosa jo també seré aquí! Mua!

Cristina ha dit...

Txell, gràcies guapa!