25 de març de 2007

Deixar petjada/deixar emprempta




Ahir dissabte vam anar aprop de Setcases, a Tregurà de dalt per pujar el Balandrau. Quan vam començar l´ascensió vam veure que el temps es complicava amb neu i boira i vam decidir girar cua. Crec que va ser una bona decisió. Així que vam baixar amb els cotxes fins a Tregurà i vam fer la ruta del carboner. Un lloc preciós ple de manantials i ahir ple de neu. Vam fe guerra de boles de neu, vam fer un nino, vam riure. Un dia maco, maco. Un de tants dissabtes en que ens envoltem per unes hores de natura i aire fresc. Per mi descobrir tot això ha sigut de les millors coses que m´han passat en aquests últims mesos. I per aquest motiu he posat aquest títol al post. Molta gent passa per la vida com a simple espectador, ho veu des del pati de butaques, en lloc de pujar a l´escenari. Jo fa un any era així. No era capaç de fer res més que queixar-me i trobar-li pegues a tot. Un dia algú, va aparèixer en el moment precís per demostrar-me que la vida ens ofereix moltes coses i que podem fer realitat els nostres somnis, que podem deixar petjada o emprempta, com li volgueu dir. Que les preocupacions de vegades no són tan importants com creiem. Que si tenim una mica d´optimisme tot és més fàcil. De vegades una tonteria acaba sent una gran bola de neu que va creixent. Per tant el moment de ser feliç és ara, el moment per gaudir de la vida és ara. El futur és ara mateix.

Us deixo una cançó molt maca de la BSO de Manuale d´Amore 2

http://www.goear.com/listen.php?v=f5dd9db

Per cert la de la foto sóc jo, tot i que una mica desfigurada per un floc de neu. ¡Gracias Miguel!

18 comentaris:

menxu ha dit...

Ara entenc que a la pel·lícula del sexto sentido el què hi havia a les fotografies eren flocs de neu!

Cristina ha dit...

Menxu, jajaja. La foto no es veu bé però vam riure tant!

Jo Mateixa ha dit...

Ei que xulo nena!!!!, m'enalegro moltissim de que t'ho passessis tant i tant be!!!!!

Petonassos i que acabis de passar molt bon cap de setmana!!!!!!

Pd40 ha dit...

Mmmm, a Tregurà hi ha un restaurant que es menja de mort. Recordo un civet de porc senglar boníssim!! Ara m'ha agafat ganes de tornar-hi :)

Cristina ha dit...

Jo mateixa, no em puc queixar. Han sigut dos dies molt divertits.

pd40, és un restaurant que està a l´entrada del poble?? A mi també em van parlar molt bé d´un restaurant del mateix poble tot i que no recordo el nom.

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Doncs quina sort que vas decidir pujara l'escenari ... el món s'hagués perdut a una gran persona.

Per cert, la foto ... ja pensava que no estiguessis liada amb lo de l'11-M i t'estiguessin protegint la intimitat!!!

Un petó, Cris

Farlopa ha dit...

Tens tanta rao... el futur es el present o sigui que cal disfrutar-lo. Me'n alegro que t'ho passis tant be :)

Alepsi ha dit...

Oleeee! Jajajajaja! Això, això, a gaudir dels momentassos que deixen petjada... i a no oblidar-los!!! ;)

Laprí | David ha dit...

Quina sort! Deu ser un lloc maco tal i com ho expliques. Com que aquest any ha nevat tan poc per aquí, no hi ha gaires llocs per anar, si el que vols és neu, però n'hi ha molts més que són igual o millors i no són de neu.

Mikel ha dit...

El restaurant de Tregura on no es pot deixar d´anar es diu Fonda Riga!!
OStia , els hi haure de vendre la frase perque m´ha quedat força be jejeje

Cristina ha dit...

Pep, Jajajaja. Aquestes idees tan boges només se´t poden ocòrrer a tu.

Farlopa, és que em sembla que em faltarà temps per fer tot el que vull.

Alepsi, estic segura que tu ets de la mateixa filosofia que jo.

David, a mi la neu ni fu ni fa. El que compta és la bona companyia i jo vaig tenir la millor.

Mikel, ets la tercera persona que em recomana aquest restaurant.

perdedor ha dit...

és allò que es diu que a la muntanya no s'hi va, se'n torna, que no es puja, es baixa. Que reconeixes la gent de muntanya perquè són els primers de saber que s'ha de girar cua.

(sí, ja sé que no és el missatge del post, però m'hi has fet pensar. A més, és una discussió típica, aquesta)

cris ha dit...

Perdedor, això és veritat i aquesta gent ho té molt clar.

Déric ha dit...

una gran i sàbia reflexió!

June Fernández ha dit...

Da gusto leerte tan positiva y feliz. Me alegro del cambio que hs experimentado y, aunque dices que se debe a una persona que apareció en el momento oportuno, espero que esa transformación no tenga vuelta atrás. Qué gozada lo de senderismo, da ganas de apuntarse a algo tan gratificante. Petonets!

cris ha dit...

Dèric, gràcies maco!

June, gracias guapa. Eso espero yo también. Por cierto, geniales los ratos de messenger que compartimos.

Candela ha dit...

uoooo què xulo!!! quin fred!!!!

Cristina ha dit...

Candela, no tant fred,jeje però si que és xulo tot allò.