16 d’abril de 2007

Bon dia!




Aquí em teniu un diumenge a la nit a la feina i sense feina per fer. Increïble però cert. L´avorriment fa que em torni a mossegar les ungles com anys enrere. Mentrestant les companyes estan amb les cames estirades i jo aquí sense saber que fer. Els pacients dormint. És genial. Suposo que quan veuen totes les nits les mateixes cares i saben que estem allà mateix per qualsevol cosa es tranquilitzen i descansen i el millor de tot és que d´aquí poc menys de 3 horetes sortiré de la feina i no torno fins dimecres. M´encanta aquest silenci que es pot tallar i mirar per la finestra i no veure ningú al carrer i veure mica en mica com es fa de dia. Aquí al Montseny la sortida del sol és espectacular. Per això m´agraden els dilluns. No hi ha millor sensació que sortir al carrer ben d´hora i que l´aire fred et toqui la cara. Això no vol dir que no m´agradi la meva feina. Tot el contrari. Quan saps que hi ha algú que depèn de tu et sents responsable i intentes fer-ho el millor possible. Ara mateix no podria dedicar-me a una altra cosa. Ser infermera i res més. A vosaltres, us agrada la vostra feina?

15 comentaris:

Mikel ha dit...

Jo crec que tots treballem per poder guanayr diners no pas per devoció o per diversió , psi be es cert que has d´intentar trobar alguna clase de motivació o sentit al que fas perque t´hi pases moltes hores.

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Treballem per viure, senyoreta.

A mi els dilluns no em desagraden ... però els dimarts els trobo una mica així, així ... de fet hi ha una cançó de BottomRats, crec, que es diu aixines "I don't like mondays". Tu en una altra vida (o en aquesta?) deuries cantar aquesta cançó.

Un fort petó, Cris

Jo Mateixa ha dit...

A mi no m'agrada la feina que tinc Cris, però no m'agrada primer per que no te res a veure amb el que he estudiat i per que a més, la situació que hi estem vivint desde fa quasi dos anys no es la més aconcellable per mi (sobretot per la meva salut), però es el que hi ha, si no treballem no cobrem, si no combrem no podem pagar hipoteques, lletres dels cotxes, motos, etc..no podem anar de vacances...

Un rollo vaya, però s'ha de fer :-(

Un petonas enorme princesa i descansa cony que t'has fotut un bon curru aquest finde!!!!!!!! :-)

Laprí | David ha dit...

Jo odio la feina que tinc, però ara mateix em ve molt bé per diverses raons, entre d'altres, els diners, és clar, i ser indefinit a l'empresa, perquè tot i que la feina que faig ara és fastigosa, dins aquesta empresa hi ha molts més llocs on intentar parar. La sort que tinc ara, és que almenys l'horari no és del tot dolent, i que estic de dilluns a divendres, cosa que és, i molt, d'agrair.

June ha dit...

Pues yo me siento muy afortunada. Será que llevo poco tiempo trabajando en el periodismo (trabajando en otras cosas desde los 14 años) y trabajo no por necesidad (que también, está claro) sino por diversión, vocación y verdadera adicción. Con esto de no tener horarios establecidos, si me pongo a trabajar no paro hasta que esté perfecto, lo cuál puede suponer pasarme 14 horas casi sin parar o seguir dale que te pego a las dos de la madrugada. En fin, estoy loca. Claro que hay momentos de estrés y dificultades que angustian, pero es una pasada poder mostrar a miles de lectores historias que te interesan y enseñarles mil cosas sobre ciencia, cultura, asociaciones que hacen algo por mejorar al mundo... Estoy completamente enamorada de mi trabajo. Y eso que no hago lo que más me gusta, pero sorpresas que te da la vida: resulta que con esto de escribir sobre universidad estoy descubriendo que realmente la medicina, la astrofísica y otros campos del conocimiento que no valoraba son fascinantes.

En cuanto a tu trabajo, me parece una pasada, tía. Yo sería incapaz de ser médico, enfermera, cuidar ancianos, niños... Así que admiro muchísimo a quienes lo hacéis con todo el cariño y la entrega del mundo. Como tú dices es mucha responsabilidad, y estoy segura de que implicarse a fondo y sufrir con los dramas de los pacientes tiene que ser inevitable. Además, viendo a mis seres queridos que han estado hospitalizados, me doy cuenta de que, mientras que los médicos se llevan los aplausos y la atención, son las enfermeras las que cuidan al paciente y le hacen la estancia más llevadera. Trabajar a turnos y lo escabroso que es a veces ese trabajo tiene que ser duro, pero veo que tienes vocación y además puedes ver hermosos amaneceres, así que me alegro de que te quedes con lo bueno. Besos (perdona que me haya extendido tanto)

bellosoli ha dit...

Doncs pots sentir-te afortunada, almenys en aquest aspecte. Que t'agradi la feina que fas no és dona molt sovint. Jo mateix no em sento gens satisfet amb la feina que faig. Ni m'agrada ni em sento productiu. I a sobre m'hi passo tot el dia!!!

Pd40 ha dit...

A la meva hi ha dies de tot, com a tot arreu. No em puc queixar, de moment van pagant (que és al final pel que treballem) i tal com està la cosa tenir una feina mig normal sembla que sigui un extra.

Miguel ha dit...

Yo hace años trabajaba de carpintero, muchas horas y poco dinero pero era un oficio bonito y sobre todo creativo, ahora estoy en una planta quimica y es todo lo contrario, trabajo poco y gano bastante más y tengo mucho tiempo libre, lo de si me gusta o no ya ni me lo planteo, mi trabajo ideal es un sueño imposible a mi edad, así que paso de calentarme el craneo, además me rio un monton porque estoy rodeade de cachondos mentales. De todas formas Cris y June os envidio, teneis suerte, seguramente es que os la mereceis.

June ha dit...

Gracias, pero ya te digo que dentro de veinte años igual no lo veo todo tan bonito. Cris seguro que sí, que es toda una luchadora.

euria ha dit...

Jo estic contenta amb la meva feina...però com totes les que estan de cara al públic...hi ha dies que plegaries :D I que dedicar-hi tan de temps i tan poc a la vida personal, per molta vocació...avegades no compensa.

La reusenca ha dit...

Hola cris!Jo, ho he de reconèixer que per fi he trobat una feina que m'agrada força, la de profe de secundària... tot i que al principi, no les tenia totes, em pensava que en sabria i que ho no me'n sortiria. Ara no la canviaria, encara que té moment s bons i alguns d'amargs, com totes les feines, saps? Petonets,

Cristina ha dit...

No sé que li ha passat al blog. A veure si demà sóc capaç d´arreglar-ho.

Cristina ha dit...

Tot arreglat, Cris!!!

Ai, perdó, que sóc el Pep!!!!

el7 ha dit...

uola, a mi m'encanta la meva feina.... però aquesta setmana acabo d'anunciar que la deixo. son 10 anys al mateix lloc i trobo que m'anirà bé un canvi. Per tant, i davant la sorpresa d'absolutament tothom, em demano una excedència i canvio de feina.... el 20 de maig faig el canvi... agghhhh quins nervis!!!! Només espero que m'agradi tant com aquesta......

Cristina ha dit...

el7, és molt diferent la nova feina??? Ara m´has deixat encuriosida...