An english wedding

Aquest pont dels difunts ha sigut molt emocionant. Es casava la Sarah a Surbiton, a prop de Londres. És una de les meves cosines angleses. També hi ha la Celia i en Johnnie. Aquests aconteixements passen poques vegades i vam anar-hi gairebé tota la família. Els meus pares, la meva germana, el cunyat i els nens, la meva cosina i el fill petit i jo. Jo feia 3 anys que no hi anava però els meus pares feia 28 anys que no trepitjaven terres angleses i van passar una mica de nervis però crec que va valdre la pena. Vaig trobar que el casament no era tan diferent dels que acostumem a veure aquí. Potser es veien alguns barrets però sobretot en gent gran. Em va sorprendre veure a les noies amb vestit però sense mitges amb la pell de gallina perquè a la tarda feia una miqueta de fred. Hi ha dames d´honor (bride maids) i els ushers (no sé la traducció) i el padrí (best man). Mentre els nuvis i família signaven el registre (o com es digui) la meva cosina Celia tocava el piano. Després els nuvis anaven al restaurant amb un Rolls Royce prenent champagne. Al banquet es va servir cava, vi negre de la Rioja i vi blanc de Chile. El dinar-berenar molt bo. Van servir una espècie de melmelada de menta que era deliciosa. Al final van fer un discurs (speach) el pare de la núvia, el marit i el padrí. La nostra taula tenia nom: Barcelona i cada taula tenia el nom d´un lloc que han visitat els nuvis; Barcelona, Venècia, Cape Town, Morfa Nefyn, i molts llocs que no recordo. Ahir van marxar 23 dies a Brasil. I nosaltres ja tornem a la rutina diària però segur que ens quedarà el record d´aquests dies a la retina durant molt de temps.