5 de novembre de 2007

An english wedding




Aquest pont dels difunts ha sigut molt emocionant. Es casava la Sarah a Surbiton, a prop de Londres. És una de les meves cosines angleses. També hi ha la Celia i en Johnnie. Aquests aconteixements passen poques vegades i vam anar-hi gairebé tota la família. Els meus pares, la meva germana, el cunyat i els nens, la meva cosina i el fill petit i jo. Jo feia 3 anys que no hi anava però els meus pares feia 28 anys que no trepitjaven terres angleses i van passar una mica de nervis però crec que va valdre la pena. Vaig trobar que el casament no era tan diferent dels que acostumem a veure aquí. Potser es veien alguns barrets però sobretot en gent gran. Em va sorprendre veure a les noies amb vestit però sense mitges amb la pell de gallina perquè a la tarda feia una miqueta de fred. Hi ha dames d´honor (bride maids) i els ushers (no sé la traducció) i el padrí (best man). Mentre els nuvis i família signaven el registre (o com es digui) la meva cosina Celia tocava el piano. Després els nuvis anaven al restaurant amb un Rolls Royce prenent champagne. Al banquet es va servir cava, vi negre de la Rioja i vi blanc de Chile. El dinar-berenar molt bo. Van servir una espècie de melmelada de menta que era deliciosa. Al final van fer un discurs (speach) el pare de la núvia, el marit i el padrí. La nostra taula tenia nom: Barcelona i cada taula tenia el nom d´un lloc que han visitat els nuvis; Barcelona, Venècia, Cape Town, Morfa Nefyn, i molts llocs que no recordo. Ahir van marxar 23 dies a Brasil. I nosaltres ja tornem a la rutina diària però segur que ens quedarà el record d´aquests dies a la retina durant molt de temps.

16 comentaris:

Orbison ha dit...

Melmelada de menta ????....joder !!! aixó te de ser estratosfèric !!!...uuuufff energia pura !!!....i no en vares portar una micaaaaaa ??...joooooooo.

Cristina ha dit...

Orbison, jajajaja. Doncs no. Em va faltar una caramanyola per guardar-la. La vaig buscar al Sainsbury´s, al Marks & Spencer i no va haver manera de trobar-la.

mossèn ha dit...

cada dia hauria de ser festa ... salut

Cristina ha dit...

mossèn, tens més raó que un sant ;)

Culoinquieto ha dit...

Cristina estas muy bien en la foto pero el tio de la metralleta esta más buenorrooooooooo.
Un besito

Cristina ha dit...

culoinquieto, eso ya lo sé yo,jajaja. ¿Por qué crees que me hice la foto con él?

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

LA boda de mi mejor prima!!! jejejejeje. Que guai que guai que guai!!!

Alaaa, jo vull saber més detalls ... a veure quan quedem i ens expliquem les penes, jejejejej

Un petó ben i ben gros!

Cristina ha dit...

Pep, pregunta detalls que jo et contestaré si vull,jajajaja. Petons!

Anònim ha dit...

Epa, guapa! quan me n'alegro que hagi anat bé. I que trobessis alguna cosa de roba... ;-) De ben segur que anaves guapíssima. Una abraçada. Cristufili

Cristina ha dit...

Cristufili, tot genial. El més important és que tot va anar bé. Jo anava normaleta,jejejeje. Petons!

mariona. ha dit...

m'ha agradat aquest blog! pero a mi no m'agraden gens les bodes...


un petó!

Cristina ha dit...

mariona, benvinguda. A mi tampoc m´agraden,jejeje però en aquesta m´ho vaig passar molt bé.

ddriver ha dit...

la teva parella anava amb ametralladora per london?quina por no?anar amb un tio aixi no?

Cristina ha dit...

ddriver, jajajaja. La meva parella???? Si fóssim parella jo seria el punt i ell la i.

Deric ha dit...

els anglesos són unics!

Cristina ha dit...

deric, síiiii, jajajaja. La veritat és que va ser un casament diferent però m´hi vaig sentir com a casa.