13 de febrer del 2009

Una vida sense migranya



Hola amics!


Ja he tornat a aquesta galàxia. Feia setmanes que entrava al meu bloc i no tenia ganes d´escriure ni de llegir altres blocs. He passat una temporada dolenta amb les migranyes i els ànims no han estat en el seu millor moment. En moments així se sent molta impotència i ganes de plorar. Per sort a la feina, tot i la meva mala llet, han entès la meva situació i he rebut tot el suport que necessitava. Llavors vaig recordar que a Vall d´Hebron el servei de neurologia fa un estudi de les migranyes. Et fan una analítica complerta, una sèrie d´escales neurològiques i llavors una entrevista. L´estudi dura un any i haig d´anar anotant quan tinc dolor, l´intensitat, etc. Sembla una tonteria però amb el fet de posar-me en mans d´aquesta gent em sento millor i he estat des del dia 25 sense dolor. Dimecres de matinada va començar una altra vegada però no amb la mateixa intensitat. Estic contenta i em venia de gust explicar-ho perquè tot i no ser una malaltia greu és incapacitant al 100% i això arriba un punt en que t´enfonsa.

Un altre dia us parlaré d´una xerrada molt divertida en la que li explicava a en Driver que de vegades em sembla que la gent em veu amb dues antenes i dient bip bip bip com si fos d´Andròmeda o algun planeta llunyà però això forma part d´un altre post.


Un altre dia més i millor.

20 comentaris:

òscar ha dit...

ma germana va tenir-les força temps i conec el que es pateix. molt d'ànims i somriures!!!

ddriver ha dit...

;) cuidat molt

Striper ha dit...

Jo las he patit cuidat!!! Petons.

Anastàsia ha dit...

UIIII, les migranyes .....
Jo he patit molt amb elles . Des de els 16 anys eren un dia sí un dia també. Sempre m´he preguntat què hagués passat si jo no hagués treballat amb la familia . M´anul.laven durant 2i3 dies...Horroròs!!!!!
Em van desapareixer en un 90% amb els embarassos i també intentar dur una vida més tranquil.la.
Ja et planyo ,nena .
Només qui ho pateix , ho pot entendre .
Cuida´t !!!!

Culoinquieto ha dit...

Tenemos que compartir todos los momentos y los estados, no es bueno sufrir silencio. Mi madre sufrió migrañas, yo era un crio pero nunca olvidaré lo mal que lo pasaba, a los 40 se esfumaron. Ojalá se te esfumen pronto.
Que eres de otra galaxia?? Eso ya lo sabemos.
Un abrazo

Ferran Porta ha dit...

Vaja, no sabia que paties migranyes -clar- i, bé, tot i que jo no en pateixo crec que puc imaginar-me què deu ser: amb algún mal de cap fort que he tingut algún cop m'he quedat fora de joc; què seria amb migranya... :(

Espero molt que l'última que has tingut sigui l'última que hagis de tenir. Tan de bò les deixis enrere, aviat!

Molts ànims; bon cap de setmana.

Jordi ha dit...

Aquí la Terra cridant a la galaxia Andròmeda!! Em rebs?? Cuida't molt i a millorar-se! Molts ànimis!!

JOSE ANTONIO ha dit...

Animo, que seguro que lo superarás.
Y cuando te venga un bajón, montamos una terapia de globos y una buena sesión de gritos (en el bosque),...
Cuídate , te queremos.

Jaqueline Sales ha dit...

Tive dificuldades para compreender alguns trechos do que li, de forma que fico devendo uma mensagem de acordo com a sua postagem.

Gostaria de saber mais um pouco sobre a enfermagem, sobre a saúde e reabilitação praticada na Argentina.

Beijooooooooooooossssssss

Tuve problemas para entender algunos de los fragmentos que leí, por lo que debe recibir un mensaje de acuerdo a su puesto.

Me gustaría saber un poco más sobre la enfermería en la salud y la rehabilitación se practica en la Argentina.

Beijooooooooooooossssssss

Els del PiT ha dit...

Doncs esperem comptar amb la teva galacticopresència sense migranyes de merda!
;-)
Salut!

zel ha dit...

Mal rotllo, les migranyes, a casa en tenim els tres germans...sort que, de moment, cap fill nostre ho ha heretat... Cuida't!

Cristina ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Sempre m´agradaria parlar de coses alegres però hi ha moments en què es fa difícil. Ara intento mirar les coses amb alegria i gaudir de cada petit moment.

Anònim ha dit...

M'alegr que estiguis millor. Malauradament hi ha molta gent que ho passa fatal amb la migranya, i diuen que molts cops és hereditari o per causes desconegudes. Imagin que molts cops l'estrés el deu afavorir...

Jesús M. Tibau ha dit...

Ànims, sé per gent que conec que són molt molestes, però és veritat que el simple fet de posar-te en mans de metges, si els tens confiança, ajuda a curar les malalties

Anònim ha dit...

Hola! Sóc una intrusa en aquest blog, pero m`ho paso molt divertit de vegades amb les teves històries.
Altres, com aquesta, no. No havia comentat mai però avui estic reflectida en la teva història.
Jo vaig entendre la necessitat de la eutanasia, un dia que tenia aquest mal de cap tan dolent.
Una iaia de LLeida.

Anònim ha dit...

Hola! Sóc una intrusa en aquest blog, pero m`ho paso molt divertit de vegades amb les teves històries.
Altres, com aquesta, no. No havia comentat mai però avui estic reflectida en la teva història.
Jo vaig entendre la necessitat de la eutanasia, un dia que tenia aquest mal de cap tan dolent.
Una iaia de LLeida.

Rita ha dit...

Per sort no ho he patit, però tinc entès que és fotut. Fa tants dies del post que espero que estiguis en plena forma.
Cuida't molt! :-)

Deric ha dit...

jo tampoc l'he patit però sé que és molt dur

Cristina ha dit...

Moltes gràcies a tots de nou. He estat tres dies un altre cop amb migranya però intento portar-ho el millor possible. M´han recomanat molt esport i això intento fer. A ver si resulta i la cosa millora.

Garbí24 ha dit...

Bengunguda al club de les migranyes , fa més de trenta anys que les pateixo i se el que es , he fet tot tipus de tractaments i al cap d'uns mesos tornem-hi , al final només hem prenc calmants el dia que en tinc .
Però intenta fer el tractament , almenys durant molt de temps pots estar bé .
Ara jo en el meu cas dubto molt que tingui solució i ara cada cop en tinc menys.
Només qui te migranya pot saber el que es pateix.
Anims i ja explicaras