5 d’octubre de 2009

Si la cosa funciona...






Ja no recordo quan vaig tornar de vacances i tot i que volia escriure al blog per explicar les coses que he fet, m´ha fet una mandra terrible fins que ahir vaig anar al cine i vaig veure “Whatever works”, la nova d´en Woody Allen. I la veritat és que quan veus pel.lícules com aquesta recuperes la fe en el cine i en Woody Allen, que pensava que s´havia desviat del cine de veritat a què ens tenia acostumats. I ho ha fet recuperant un guió escrit al 1977.
El personatge, Boris Yelnikoff, un tio madur enfadat amb el món, que es creu en possessió de la veritat absoluta perquè es un geni, una noia surenya, la Melody Celestine amb molts pardals al cap i més innocent que un teletubbie que vol trobar el seu lloc a NYC i fugir d´una família ultracatòlica.
La mare de la noia, Marietta i més tard el pare, dos éssers plens de prejudicis trobaran el seu lloc i canviaran la seva manera de veure la vida.
És una comèdia, però com totes les del geni Allen, dóna per plantejar-se moltes coses i per passar una estona divertida. La veritat és que la pel.lícula passa volant i acabes amb un somriure a la cara.
Us la recomano.

D´altra banda dir-vos que les vacances han donat per moltes anècdotes. A Xina vam riure molt pel tema de l´idioma ja que allà la majoria de la gent només parla xinès i ens haviem d´espabilar. Per sort els xinesos són persones que ajuden molt al turista i t´ho faciliten tot.
A destacar Beijing amb la Ciutat Prohibida i el Palau d´Estiu, Xian amb els guerrers de terracota, Guilin amb el creuer pel riu Li i la passejada en bici als camps d´arròs, Shanghai amb els gratacels i el Bund i el mercat d´antigüitats que va ser una bonica descoberta.
Alemanya destacar que els alemanys tenen un encant especial. Agradables en el tracte, sempre correctes i servicials. Allà vam visitar München (Munich), Stuttgart, Baden-Baden, Freiburg i fora d´Alemanya Strasbourg i Innsbrück. Ara entenc perfectament que Ferran vulgui tornar a Berlin.

Una nota trista és que mentre estava a Xina la meva àvia va morir. Tenia 89 anys i ja no tenia ganes de viure. Va morir acompanyada de tota la família que l´estimava. Jo no hi vaig ser, però no hi ha dia que no m´enrecordi d´ella.
I el dia de la Mercè va morir un company de feina, d´una malaltia fulminant. El recordaré sempre. Només tenia 48 anys i moltes il.lusions. Li estaré sempre agraïda a ell i a la seva dona que sempre han tingut detalls amb mi. Ara descansa i tots estem una mica més orfes sense ell.

I per finalitzar, una nota alegre i és que tenia pendent acabar les pràctiques de l´Open Water a Begur, per poder fer submarinisme i aquest dissabte ho he fet. Ja tinc el carnet provisional. Va ser un dia molt bonic. Pel matí, vam entrar des de la la platja d´Aiguablava i vam baixar fins a 10-11 metres. A la tarda ens vam desplaçar amb una zodiac fins a l´Illa Negra i vam baixar fins a 22 metres donant la volta a tota l´illa. Una meravella per als sentits. Vam poder veure bancs de peixos de totes les mides i colors, estrelles de mar. Vull agrair a l´Antonio que tingués confiança en mi. Si no hagués sigut així no sé si ho hauria fet.

Us deixo una cançoneta que em recorda a l´Indaleci, el company que ens va deixar fa poc. Ell va escollir aquesta cançó pel seu comiat...

16 comentaris:

Ferran ha dit...

Buf, quantes coses, Cris. Es nota que feia dies i dies que ens tenies a l'espera.

D'entrada, lamento especialment la mort del teu company, com lamento que se'n vagi una persona jove :-( Òbviament, sento que també morís la teva àvia; espero que ho estiguis portant el millor possible.

Pel que fa a Alemanya... la veritat és que tinc constantment un peu a Barcelona i un altre a Berlin; hi era fa un mes, hi tornaré a ser d'aquí a exactament un mes... M'agrada poder gaudir de les coses bones de totes dues ciutats!

A veure si aquest retorn catosfèric és per quedar-te! ;)

Una abraçada,

Striper ha dit...

et trovaba a faltar,una gran abraçada de benvinguda.

garbi24 ha dit...

Felicitats per totes les coses bones i una abraçada per les dolentes.
Hi han coses que no s'hi pot fer més, hi hem d'anar sempre endavant.

Culoinquieto ha dit...

Y todo esto ha pasado en 2 meses?.Y encima te has hecho submarinista, cuando vas a dejar de sorprendernos?.
Ya echábamos de menos tus comentarios, ojalá nos veamos pronto con toda nuestra gente.

Un besazo

JOSE ANTONIO ha dit...

Enhorabuena submarinista!!!!
Ahora es cuestión de practicar,...
Este finde nos hemos acordado mucho de los amigos en el paraiso de Pirineo, otra vez será,...
Un abrazo y hasta pronto.

Cristina ha dit...

Ferran, m´ha costat mooolt tornar a escriure. Han sigut moltes emocions i costa posar-ho tot en ordre.
No dubto que tornaré a Alemanya. Berlin segueix pendent...

Striper, gràcies! Jo també tenia ganes de tornar. Espero quedar-me per aquí...

garbi24, realment és així. Hem de tirar endavant encara que costi. I mirar la vida amb optimisme...

Culoinquieto, es que en la vida no se puede parar. Tenemos que llevarnos todo lo bueno y mejor que pueda ofrecernos. Por eso no paro...

Jose Antonio, en eso estamos. Buscando fechas para hacer alguna inmersión antes de que empiece el frío. Y cuadrando fechas para coincidir con vosotr@s que os echo de menos...

Té la mà Maria - Reus ha dit...

veig amb molt de carinyo que estic a la teva llista d'amics, faig el mateix amb el teu blog

una abraçada des de Reus

kweilan ha dit...

Benvinguda de nou!

Laprí | David ha dit...

Què de coses poden passar en tan poc temps, sense gairebé adonar-se'n, unes bones, altres dolentes, en fi.

Que vagi bé, i salutacions, des de uns pocs metres de la teva feina :)

Cristina ha dit...

Té la mà Maria, gràcies. Et segueixo molt d´aprop...

kweilan, gràcies. Espero seguir al món blocaire.

Laprí, doncs sí. Suposo que la vida és així. Ho haurem de portar el millor possible. Per sort hi ha coses bones per compensar.
Estem ben aprop!

butterfly Surya ha dit...

Excellent..

Jordi ha dit...

Ostres, Cristina, veig que tot aquest temps ha donat per molt. El tema viatges, uff!! T'has mogut més que els preus! jejeje I res, ara a submarinejar (està ben dit? jejeje) tot el que puguis!!

Per la resta, donar-te molts ànims. No puc dir-te molta cosa més que segur que moltes persones no t'hagin dit. Una forta abraçada!

caterina ha dit...

Jo també he vist la pel·li d'Allen i me va agradar bastant. Fa riure i et fa plantejar moltes qüestions que a la majoria ens preocupen. Estic preparant un post sobre el film però encara no sé com ho enfocaré, ja veuré...

Besets!

Rita ha dit...

Bentornada!

Lamento les males notícies que ens dones i celebro que segueixis amb aquesta activitat i diversitat d'aficions.
Ànims i endavant, maca!

Cristina ha dit...

butterfly, thanks!

Jordi, gràcies maco! No crec que mai camini tant com tu,jeje però no paro de fer coses. Les coses tristes formen part de la vida...

caterina, és cert. Una pel.lícula aparentment per passar una bona estona ens fa pensar en coses i això és una de les coses que m´agraden del cine, que em facin pensar...

Rita, gràcies! La veritat és que aquestes coses tristes s´han d´anar assumint perquè formen part de la vida. Les altres coses fan que la vida sigui un xic més interessant...

jordicine ha dit...

'Si la cosa funciona' em va agradar molt. Jo la fe amb en Woody Allen la tinc intacte. Ja m'agradaria fer una peli cada anys, com a mínim, i que totes tinguin alguna cosa. Amb aquesta torna als seus orígens, és veritat. Vaig anar a la Xina fa uns anys i, com dius, quasi ningú parla anglès. Això sí, vaig trobar que la gent, molt compromesa, t'intenta ajudar sempre. Fins un altre dia.