Cambalache

Aquest tango m´encanta. Simplement diu grans veritats. El va cantar Gardel fa molts anys però la versió de Serrat és molt especial i aquí us la poso. Gràcies June!

La Costa Brava, quin luxe!

Dissabte a les 6 del matí ja estava en peu. Botes de muntanya, motxilla, bastó i cap a La Llagosta. Allà em passaven a recollir. El viatge molt divertit. Aquesta gent són molt especials. Vam arribar fins a Palamós. Allà vam deixar un cotxe i vam anar amb els altres cotxes fins a Calella de Palafrugell. I a caminar una miqueta, concretament 12 km. En alguns trams amb el mar ben a prop i en altres més cap a l´interior. Tot molt ben indicat en vermell i blanc. La veritat és que ens ho hem passat bé. Per mi era un repte però crec que començo a estar en forma. Abans no era capaç de fer uns metres sense haver de parar però estic més forta físicament i mentalment. Suposo que quan un es troba bé, feliç, il.lusionat tot va molt millor. Vam arribar a Palamós cap a les 4 de la tarda i vàrem anar a parar a l´Hostal Esperança, un bon presagi no? Ens vam prendre alguna cosa fresqueta, una bona dutxa i vam acabar al Cine Arinca veient Apocalypto, l´última de´n Mel Gibson. Reconec que la pel.lícula enganxa però em vaig haver de tapar els ulls en alguna ocasió. Massa sanguinària pel meu gust però està molt ben ambientada. I a l´actor protagonista segur que el veiem ben aviat a altres pel.lícules. Seguint amb el tema excursionista vam passejar per Palamós que és un poble molt maco. Vam sopar ben d´hora i a dormir que el diumenge ens esperaven 17 km d´un recorregut a la vora del mar de Palamós fins a Sant Feliu de Guíxols. Va ser una etapa trenca cames per les pujades i baixades d´escales contínues però us recomano fer una passejada per la part de S´Agaró que és increïblement maco. Uns penyassegats i unes cales ben amagades per perdre´s ben acompanyat. Crec que la Costa Brava és un dels llocs més privilegiats de Catalunya. Vam arribar a Sant Feliu a l´hora de dinar. Vam anar a un restaurant que es diu "La pansa". Bon servei, bon preu i bona manduca. I cap a casa que ja vam tenir prou. D´aquí dues setmanes construirem un iglú a Vallter. Us hi apunteu?

Un cap de setmana especial

Només volia desitjar-vos un bon cap de setmana. Demà i passat sóc fora. Marxo amb els del senderisme a fer un parell d´etapes del GR92 per la Costa Brava. Demà anem de Calella de Palafrugell a Palamós que són 12 km i diumenge de Palamós a Sant Feliu de Guíxols que són uns 17 km. Em fa molta il.lusió però també estic una mica nerviosa. És el moment de posar-me una mica a prova. Veure si començo a tenir una mica de fons. No he sigut mai esportista però porto més de 3 mesos matxacant al gimnàs i suposo que ha de servir d´alguna cosa. A més a més he perdut 13 kg que em fan molt més lleugera. Quan torni ja us explicaré l´experiència. De moment per aquests dies tanco la paradeta. Que vagi bé!

P.D. Per cert si mireu bé les dues fotos notareu una diferència. La primera és de juliol i la segona d´aquest mes.

La finestra di fronte

Una pel.lícula italiana que em va captivar. El seu director Ferzan Ozpetek n´ha fet d´altres com "Hamam", "El último harén", "Le fate ignoranti", "Il sacro cuore" i aquesta pel.lícula que parla del passat i del present. Ara que he descobert com penjar videos us presento "La finestra di fronte". És una pena que pel.lícules com aquesta no tinguin l´èxit que es mereixen. És un regal per els sentits. Una pel.lícula que parla de sentiments, d´un passat. És una pel.lícula plena de màgia. Em quedo amb una de les frases: "no si accontenti di soppravivere, lei deve pretendere di vivere in un mondo migliore, non soltanto sognarlo". Suposo que s´entèn el que diu. I crec que viure és millor que somiar perquè un dia els somnis desapareixen i el que ens queda és la nostra vida tant si és bona com dolenta.

Camut band

Són catalans i han anat arreu del món amb els seus espectacles. Una barreja de percussió i tap dance. Són sorprenents. I el dia 16 de febrer actuen a l´Auditori. Jo els he vist unes quantes vegades i és que en Jordi Satorra, un dels components va ser professor meu de percussió i li tinc molt de carinyo. Jo simplement us els recomano. La seva pàgina web és: http://www.camutband.com/

Un resum poc resumit

La crònica del cap de setmana no dóna per gaire. Feina, feina i més feina. La veritat és que quan treballo divendres, dissabte i diumenge no tinc temps per res que no sigui dormir i poc més i es que en total treballo 34,5 hores. L´hospital aquests dies està a vessar perquè estan a la ordre del dia refredats, grips, pneumònies, bronquitis i altres temes respiratoris. Per mi quan arriben les 7:30 de dilluns és potser el millor moment del cap de setmana. Avui he sortit de l´hospital i encara era de nit. És una sensació estranya però agradable. Desconnectar de la feina durant dos dies. Dormir de nit a casa es gaudeix més tot i que avui m´han despertat dos cops. Primer algú ha començat a trucar a la porta insistentment. He sortit completament adormida i el veí quan m´ha vist la cara pràcticament ha fugit. La segona vegada han trucat per telèfon i no he fet cas però reconec que tinc una son molt lleugera i qualsevol cosa em desperta. A la tarda havent dormit 5 o 6 horetes he sortit a fer petar la xerrada amb una amiga que feia dies que no veia. També infermera ens hem posat al dia de les últimes novetats. S´ha quedat glaçada quan li he dit que des de l´octubre del 2005 no cobrava el plus de nocturnitat i que ara em caurà com un regal del cel. Si és que sóc mooooolt despistada però la cap d´infermeria sembla que no ho és tant com jo. També li he explicat que aquest cap de setmana faré una ruta de dos dies pel GR92 de Calella de Palafrugell a Palamós i de Palamós a Sant Feliu de Guíxols. Per mi serà dur però crec que m´agradarà l´experiència i em posaré a prova a mi mateixa. Demà toca gimnàs pel matí i desprès dinar amb en David, un amic amb el que em posaré també al dia. Jo parlaré com un lloro i ell a aguantar el rotllo. Si és que crec que en el fons li caic bé. I això és tot per avui. Déu-n´hi do quin rotllo us he fotut. Es nota que no tinc son. Que passeu un bon dimarts!

No tinc temps

Últimament estic aprofitant cada minut del dia i no tinc temps per escriure amb tranquil.litat. Ja tinc pensat un post i un altre per encàrrec que faré encantada. De moment només desitjar-vos un feliç cap de setmana. Jo el passaré treballant i es que algú ha d´aixecar aquest país. Sigueu molt feliços!

Sakya Tashi Ling

És el vídeo que van fer els monjos budistas del monestir del Garraf. El video està fet al monestir i l´estupa.

Sakya Tashi Ling

Ahir va ser un dia molt especial. Amb el grup de senderisme vàrem anar de visita al monestir budista del Garraf. Són de la tradició Sakyapa i viuen a un palau premodernista que ells mateixos han anat restaurant mica en mica. Una de les monges fa una visita guiada per el palau i la veritat és que val la pena tot i que no ensenyen totes les estances però és lògic tenint en compte que ells ocupen una part del mateix. L´última part de la visita és a la capella del palau on crida l´atenció el respecte que tenen per la tradició cristiana i no han tocat res de l´església. Finalment ens van convidar a prendre chai (te amb llet, canyella i sucre). Deliciós! El que val la pena visitar és l´estupa. És un monument dedicat a la pau on es creen unes molt bones vibracions. És important donar la volta completa al voltant donant volta als rodets o molinets a la vegada que es va repetint: Om mani pedma hum. S´ha de fer en el sentit de les agulles del rellotge. Curiós si més no. Ja diuen que cada dia s´aprèn alguna cosa.

Passatge a la India

Fa uns dies em comentava la Txell que aquest any li faria molt feliç anar a l´ India. No m´estranya. Han passat ja dos anys i tinc molt recent a la memòria el meu viatge amb les coses bones i les dolentes però sobretot per l´experiència que significa conèixer un món tan diferent al nostre. Suposo que la reusenca estarà d´acord amb mi. La vaig començar a conèixer quan vaig llegir al seu bloc que marxava a l´India. Per mi va significar un canvi en els meus valors. Donar només importància a les coses que realment la tenen. Veure tanta pobresa em va trastocar. El meu viatge va ser una mica mogut perquè ens van perdre les motxiles a París i no les vàrem recuperar fins que vam tornar a casa. Imagineu-vos com és passar un mes amb el que portes posat. Doncs vam anar improvisant sobre la marxa i ens va sortir prou bé. La nostra idea era recòrrer el sud de la India, el gran desconegut perquè la gent coneix el nord, en especial Agra amb el Taj Mahal. Nosaltres vàrem passar uns dies a la Fundació Vicente Ferrer on la meva amiga va poder conèixer el seu nen apadrinat. Jo vaig apadrinar un nen molt petit, en Nandakishore. Després vam viatjar fins a Madurai, Bangalore, Mangalore, Ullal, Varkala, Allapuzha, Fort Cochin, Hampi , etc , fins arribar a Goa, paradís hippie per excel.lència. Tot aquest recorregut i altres llocs que em deixo el vam fer en tren bàsicament i amb bus. El tren és més recomanable perquè acostuma a ser un pèl més còmode si pots agafar llitera. El bus et deixa les cervicals fetes una merda perquè el terra és ple de pedres i sembla que vagis fent un rally. Són dos transports que valen la pena sobretot pel preu que fa riure. Un altre transport interessant per moure´s per ciutats és el ricksaw que és ràpid i econòmic. I si sou un grup de gent us surt molt bé de preu llogar un 4x4 amb conductor perquè arriscar-se a conduir pot ser terrorífic. Penseu que allà per qualsevol maniobra fan servir el claxon i et deixen el timpà més afectat que quan surts d´un concert de Sepultura. El més important és emportar-se la bíblia, o sigui un llibre actualitzat de la India per poder trobar lloc on dormir, on menjar, llocs per visitar, manera de moure´s pel país, costums, etc...Us recomano planejar el viatge amb temps perquè s´ha de demanar el visat a Madrid i això necessita temps i diners (50 euros si ho tramiteu directament vosaltres). Una recomanació important és que no canvieu tots els diners al principi i és que la rupia és una moneda molt petita. A nosaltres ens van donar un bon feix de bitllets i no sabiem on guardar-los. Va ser còmic fins que ens van dir que ens havien perdut les motxiles. Són només anècdotes però val la pena anar amb les idees molt clares i sobretot gaudir del viatge, de les olors, del paisatge i sobretot de la gent que fa que sigui un país càlid i acollidor.

Maitena

M´agraden molt les tires còmiques de la Maitena. Serà perquè dintre de la ironia amb la que explica les coses té molta raó.Suposo que també m´agrada perquè m´encanta com parlen els argentins. Avui us deixo un còmic molt addient amb aquest inici d´any nou.
Espero que us agradi.

Per pensar-hi

Passaré per aquesta vida només una vegada. Qualsevol cosa bona que jo pugui fer o alguna amabilitat que pugui fer a qualsevol ésser humà, haig de fer-la ara, perquè no passaré un altre cop per aquí .
Mare Teresa de Calcuta

La June

Tot un post dedicat a una única persona. La June és d´aquelles persones que val la pena conèixer. Fa anys que tinc un blog a msn on vaig trobar la June, en Txus, i d´altres persones genials però els destaco a ells que des dels seus blogs m´han fer reflexionar moltes vegades. Avui us parlo de la June, una noia jove, periodista de Mungia, al País Basc. Fa uns mesos vaig estar a punt de coneixer-la però no va ser possible. Sempre ens quedaran els blocs,jeje. Us vull parlar d´ella perquè a diferència de cert periodisme que està emergint últimament ella al seu Puntos suspensivos dóna una visió diferent, fresca, innovadora, objectiva de les notícies més actuals. Tot el relacionat amb la solidaritat, política, maltractaments, drets humans, infància. Només volia donar-te les gràcies per fer que a uns quants ens hagi caigut la bena dels ulls i veiem les coses d´una altra manera. Eskerrik asko!

Aquest és el típic post dels propòsits

Doncs sí, ho és, perquè llegint algun post he vist que la gent es planteja reptes pel 2007 i tot i que en l´anterior post comentava alguna cosa sobre el tema potser és hora de pensar que faré de bo aquest nou any. Els meus propòsits ja els vaig posar en pràctica quan vaig tornar de vacances però potser s´han de renovar com els vots de les monges (????).

A veure per començar un dels propòsits més importants per aquest any és seguir anant al gimnàs tres cops per setmana per arribar a l´estiu amb un cos sense mitxelins. De moment he perdut 11 kg. A veure si en aquests mesos sóc capaç de perdre 9 ó 10 kg més.

Segon propòsit per aquests primers mesos de l´any seria comprar un cotxe. Em conformo amb un de segona mà (no está el horno para bollos).

Tercer propòsit seria seguir fent les meves sortides amb el grup de senderisme. De moment la cosa va molt bé i m´estic posant en forma. Un dels reptes seria fer un 3000 ja que al juliol em vaig quedar a 150 metres del cim.

Quart propòsit seria tornar a formar-me en algun curs, postgrau o fer algun tipus de formació perquè tinc el currículum una mica desfassat.

Cinquè propòsit o desig, mmmmm, seguir com ara amb la persona que estic, sense canvis, tal i com estem ara mateix.

Sisè propòsit, tornar a l´India. És un lloc que em porta molts bons records. A més a més tinc pendent conèixer el meu petit fillol Nandakishore.

Setè desig i per mi el més important és que tota la gent a la que estimo estigui bé, que siguin feliços i això inclou a tots els blocaires. Gràcies per estar a prop.

Un nou any

Ja som al 2007. Un nou any amb noves il.lusions, nous reptes o potser el mateix però sempre està bé plantejar-se noves coses, idees noves, canvi de plans. És com trencar amb la monotonia i buscar allò que ens motivi. Buscar un somni i cumplir-lo. Jo ho faré... I vosaltres??