30 de novembre de 2008

De Cartagena a Madrid





S´acaben les vacances però puc dir que he aprofitat el temps. Retrobar persones que aprecio i descobrir llocs. Els primers dies vaig estar a Cartagena de casori. La May i en Jaume per fi es varen casar. Vaig recòrrer els carrers de Cartagena com si el temps no hagués passat però hi ha persones que ja no hi seran mai més. Uns dies després a Múrcia. Dies de retrobament d´amics, dels primers que vaig conèixer per internet. I llavors la Nora, la Mª José i jo vam marxar cap a Madrid a passar fred però a riure molt. Des de Barna va venir la Noe que s´apunta sempre quan es tracta de viatjar. El cap de setmana cultural però també per riure una mica. Vam sopar al Laydown, un lloc on hi ha llits en lloc de taules. Us ho recomano si algú passa per aquesta ciutat. I el Prado, i el Reina Sofía. Vaig quedar impressionada amb el Guernica. També vam anar a Toledo (quin fred) i Segovia (més fred encara) i a Aranjuez i allà nou retrobament amb en Paco que normalment viu a Venezuela i esmorzar a Atocha amb en Mariano. Feia 6 anys que no el veia. I ahir vaig parar a València per passar el dia amb el José. Vam nèixer el mateix dia i compartim el mateix cognom. Casualitats internàutiques. Feia 3 anys que no ens veiem. A Madrid ens ha passat de tot. Amb la Nora tot és possible. Un dia passant al costat del Caixa Fòrum gairebé em pispen el bolso. Poc hàbil va ser i no va aconseguir el seu objectiu. Un altre dia vam veure la Carmen Sevilla sense las ovejitas. Hi ha algú que m´ha dit que després d´una experiència així hi ha un abans i un després,jejeje. No li tindré pas en compte. Això sí, segueixo sense haver provat l´entrepà de calamars però s´ha de reconèixer que les tapes són espectaculars i els madrileños simpàtics. Hem tingut anècdotes maques com quan voliem fer una ruta guiada des de la Plaza Mayor i la meitat del recorregut estava ple d´escales. Resulta que la Mª José es desplaça amb cadira. Tota la gent sense excepció ens va ajudar. Sembla mentida que amb 37 anys descobreixi que la gent és solidària.
Ara queda el record d´uns dies ben aprofitats. La Nora s´en va cap a Buenos Aires i qui sap quan la veurem però està clar que les distàncies no són tan grans. Sempre ens quedarà el messenger...

Feliç setmana!

PD Per cert algú sap com fer que les lletres de la part lateral del bloc surtin més petites? És que si entro amb firefox es veuen d´una mida normal però si entro amb internet explorer es veuen gegants. A algú li passa el mateix?


Aquesta cançó va sonar al casori en lloc del típic vals. I va ballar tothom.

12 comentaris:

Striper ha dit...

Una ronica molt interesant i veig que unes vacances ven aprofitades, m'alegro ara segur que dins la rutina també trobaras molts moments fantastics.
En quant al problema que menciones es problema de configuracio del explorer entra a la pestanya PAGINA, i podras elegir el tamany amb que es veu.Petons.

JOSE ANTONIO ha dit...

Vaya forma de aprovechar las vacaciones al máximo!!!!!
Las experiencias vividas con buenos amigos perduran a través de los años.
Un abrazo sin prisas.

Ferran ha dit...

Caram noia, això són vacances i la resta, bestieses! Heu fet mitja península com si res, eh? :-) Segur que això és moltíssima energia positiva per quan tornis a casa. Què bé!

(ni idea de la part tècnica, sorry)

Anastàsia ha dit...

Nena! Benvinguda !!!
Déu n´hi do la JUERGA GITANA, eh ?
I nosaltres, aquí abandonats....jejeje
Però aviat et tornem a tenir aquí !
Escolta has sortit molt bé les fotos , es nota que t´han provat les vacances...
No sé com es deu solucionar lo de les lletres , però, sí que es veritat a mí em passava només quan llegia el teu blog a la feina . Unes lletres enormes ...El fet és que des de casa es veien més petites , però avui , encara estàn més petites, però millor ...
Petonets

Jordi ha dit...

Ja veig que has recorregut mitja Espanya central i que t'han tractat molt bé i t'ho has passat de conya! Això són vacances, sí senyor!!

Jo també tinc pendent a la meva vida el tema de provar l'entrepà de calamars a Madrid.

Caram, quines troballes: Carmen Sevilla, Carmen de Mairena... la propera serà aquella del "No cambié"? Es deia Tamara?

Culoinquieto ha dit...

Genial, Cristinita lo aprovechas todo al máximo, seguro que todos los que has reencontrado han disfrutado de tí. Ahora a disfrutar nosotros de como lo cuentas y espero que pronto de tu presencia.
Un beso

Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Hombreeeeeeeeeeeeeeeeeee, el retorno!!!

Doncs sí, senyoreta! Es veuen més grans en Explorer. Calla que no sigui un boicot contra Microsoft ... que amb aquest seria ja el que fa 3893872394,45 boicot.

Benretrobada, senyoreta! Ara no te m'estressis, eh?

Petonets

Cristina ha dit...

Striper, estic segura d´això. Comença la setmana amb molta feina però segur que trobo moments per seguir desconnectant. Gràcies per la informació. Petons!

Jose Antonio, pues sí, estos días me han demostrado que si la amistad es de verdad perdura con el paso de los años. Abrazos

Ferran, ja he tornat a la rutina diària. Ara a pensar en les properes vacances. Petons!

Anastàsia, merci guapa. Qui sap quan es repetiran dies com aquests. A veure si acabo de solucionar això de les lletres. Unes molt grans, d´altres molt petites. Tinc el pc una mica descontrolat. Petons!

Jordi, és el que té això de conèixer gent a tot arreu. Uiii espero no arribar a conèixer aquest personatge. Espero que no visqui a Barna,jeje. Petons!

Culoinquieto, pues a ver si coincidimos en alguna salida de estas que nos propone Jose y MªJose. Un abrazo

Pep, ara a tornar al gym, a agafar el bicing per baixar les tapes i tot el que hem endrapat aquests dies. Que això ja semblava una ruta gastronòmica més que unes vacances,jejeje. Petons!

sergi m. ha dit...

I tot això ho has recorregut a peu?Ho dic per la dèria que tens de caminar per les muntanyes... ;-)

Pel tema de la lletra només sé que amb I Explorer, quan he obert el teu blog, les lletres eren normals i després s'han tornat EXTREMADAMENT GEGANTINES. No et puc ajudar :-S

sergi m. ha dit...

PD: Compte que potser la propera sigui la Ministríssima Carmen Chacón...

Cristina ha dit...

sergi m., jejejeje uixxx la faràndula és una cosa però els polítics ben lluny. Una abraçada!

Alepsi ha dit...

Que ets de cartagena????? Què fort!!!