9 de desembre de 2008

Quins records!

Avui us deixo un parell de videos que vaig trobar per casualitat on parlen del SAPS de Drassanes, un centre que conec bé. Fa molts anys jo era una noia tímida que no era capaç de fer moltes coses per por, per vergonya. Qualsevol motiu era suficient per quedar-me a casa però un dia vaig veure un cartell de Creu Roja on demanaven voluntaris. Li vaig donar moltes voltes al tema i finalment vaig trucar. Vaig començar a fer de voluntària per no quedar-me a casa, per conèixer gent, per relacionar-me més i mica en mica vaig fer un grupet d´amics o coneguts però que van fer que jo, comencés a canviar i a veure la vida d´una altra manera. Anys més tard em van informar que hi havia un centre a Drassanes en ple Raval on els toxicòmans anaven a passar l´estona. M´hi vaig apuntar com a voluntària. Va ser una experiència impactant i prou enriquidora perquè això donés peu a fer un postgrau en drogodependències i un altre en Salut Mental i Psiquiatria i gràcies a això vaig treballar prop de dos anys dispensant metadona al bus de la metadona i al CAS Nou Barris. Així que d´una cosa que va començar com una manera d´obrir-me al món a la llarga em va donar de menjar durant un temps. És per això que veient els videos he recordat aquella experiència. M´ha alegrat veure que encara hi ha en Dito Eningo que segueix fent la mateixa tasca i que l´esperit del centre és el mateix. Fer que les persones que estan en actiu en el tema de l´heroïna tot i que se segueixin punxant puguin fer-ho en les millors condicions sanitàries ja que se´ls administra xeringues, cotó, alcohol, àcid cítric, etc. També es reparteixen preservatius. I a més, els que vulguin poden injectar-se a la narcosala supervisats pel personal d´infermeria, poden fer-se analítiques, tractar temes socials, rentar-se la roba, dutxar-se i sopar i algunes coses més. Vull dir que és un centre necessari al barri.
Ja em direu la vostra opinió. Gràcies!



24 comentaris:

Ferran ha dit...

Em sembla clar que, existint el problema, les narcosales són necessàries. El que no sé, i suposo que tú em podràs explicar, és si l'objectiu d'aquests espais és "només" atendre els drogodependents perquè puguin punxar-se amb garanties d'higiene, o si també compten amb programes per concienciar (i ajudar) els drodagictes a deixar les drogues.

Què terrible, veure's anulat com a persona per culpa d'aquesta merda.

Cristina ha dit...

Això mateix m´ho van preguntar fa anys a un programa de ràdio. A veure, quan un està dins d´aquest món i veu com viu aquesta gent crec que és sumament difícil sortir del món de les drogues. Per això existeix el programa de disminució de riscos, per evitar les reinfeccions ja que més d´un 70% estan infectats amb el VIH. Concretament aquest centre no es dedica a fer tractaments per deixar les drogues però encaminen a la gent a diversos centres on sí poden fer un tractament de desintoxicació, ja sigui metadona o altres.

Jordi ha dit...

No puc més que treure'm el barret davant teu i de tota aquesta gent que porteu a terme aquestes tasques! Sou realment dignes d'admirar, de veritat!! I ho dic amb la mà al cor!

Cristina ha dit...

Jordi, gràcies. Jo ara toco una altra vessant completament diferent. Treballo a medicina interna però no descarto tornar a fer quelcom similar.

Striper ha dit...

Jo crec que aquets eqipaments que esmenes son molt necesaris pero tant com la lluita per erradicar el consum de droga.

Striper ha dit...

Perdona me habia olvidado una cosa a veces para vencer la timidez el mejor remedio es meterse en situaciones que no tengas mas remedio que dejarla de lado.

Culoinquieto ha dit...

Has pensado alguna vez en cuantas vidas se han salvado gracias a tí y todos esos coolaboradores desinteresados?
Sencillamente admirable, nos haces pequeños.
Un abrazónn

Andrea ....de acà y de allà ha dit...

acabamos de mirar los videos con Pablo y quedamos sorprendidos de ver como funciona estos centros, que solo conociamos de nombre y de saber la enorme cantidad de personas que viven este problema y como van arruinando sus vidas, lo sabés, pero hasta que no lo ves directamente no te haces una idea, 10000 personas en 14 años es mucha gente si aeso sumas los que no han dado ni unpaso por acercarse es demasiado... que hayas formado parte de esta inicativa habla mucho de ti.. del sol que sos..
me olvidaba, como estas el lunes al mediodia??? como esta esa agenda??? besossssssss

Cristina ha dit...

Culoinquieto, tan exagerado como siempre. En su momento creí que era lo que tenía que hacer. Conocí a gente fantástica entre los usuarios y el personal y guardo un recuerdo muy entrañable.

Andrea, de eso hace años pero me marcó mucho porque veo a esta gente de otra manera distinta, no como el yonki que todo el mundo ve, sino como una persona como cualquiera que no es capaz de salir del hoyo. Con lo que respecta el tema del lunes algo me ha comentado Pep. Pues el lunes sino surge ningún imprevisto lo tengo bien, así que podemos planear algo :-)

Anastàsia ha dit...

Uff Cristina , quin tema !!!
Quan vivia al barri d´Horta , vàren posar una narco-sala a la plaça Eivissa i de cop el barri , que era de colors, es va tornar fosc ... Feia molta por anar pel carrer i sobretot agafar el metro perque d´allà sortien tots els drogaadictes que hi anàven . No sé per quina raó ho deurien treure , probablement per les queixes dels veïns , però es que en algún lloc s´hi han de posar , no ?
El que més m´ha impresionat és que els drogadictes són tractats amb humanitat i dignitat, com les persones que són .
Felicitats a tu i a tots als que fan aquesta tasca impagable .Segur que a les narco -sales deu ser un dels pocs llocs , si no l´únic, on es deuen sentir ben tractats.Són la seva única esperança.

Cristina ha dit...

Anastàsia, és que els heroïnomans per mi estan morts en vida perquè depenen de la substància per tirar endavant i la seva única feina durant el dia és trobar la manera de trobar calers per aconseguir-la i és normal que veiessis un canvi en el barri però així i tot necessiten sentir que algú els tracta com persones.

JOSE ANTONIO ha dit...

Es de admirar a toda esta gente que se vuelca en un trabajo como este.
La droga anula al individuo y le priva de su libertad. Las narcosalas son necesarias para poder dar un trato humano a estas personas que lo han perdido todo.
Se debería hacer más eco en escuelas e institutos de las consecuencias del consumo de todo tipo de drogas, incluso visitar dichas narcosalas y conocer de primera mano la realidad.
Un abrazo.

Cristina ha dit...

Striper, disculpa perquè no t´havia contestat al teu comentari. Doncs justament quan vaig fer això del voluntariat va ser per perdre una mica la timidesa ;-)

Jose Antonio, me parece una estupenda idea. Que los niños desde pequeños vean como puede acabar su vida si juegan con ciertas cosas.

caterina ha dit...

Fa temps, i no ho dic per dir aprofitant el comentari, que tenc ganes de fer un voluntariat. ho vull mirar aquestes vacances de nadal i de pas decidir sobre què :)

Cristina ha dit...

Estic segura que faries una bona feina. Bon Nadal!

Ferran ha dit...

Bones Festes, Cristina, i sort pel nou any!

Cristina ha dit...

Bones festes Ferran! Que passis uns dies molt feliços!

Veronica ha dit...

Ei Cristina! Com diu el Jordi, t´admiro moltíssim (més del que ja t´admirava abans :D), tant a tu com a la resta de gent valenta que decideix donar un cop de mà als més desfavorits... crec que tant anunci i tant consumisme ens interfereixen en la cerca de la nostra vessant més espiritual i solidària vers una realitat que la gran majoria de cops roman oculta...

Cristina ha dit...

Gràcies guapa!
Sento estar desconnectada aquests dies però com que no he pogut celebrar el Nadal no tinc molta cosa a explicar, tret de temes de feina que crec que més que alegrar poden deprimir a qualsevol. Una forta abraçada!

Jo Mateixa ha dit...

Nenaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, molt bones festes guapissima, espero que les estiguis gaudint al màxim en bona companyia!!!!!!!!

Un petonas ben gran i una abraçadota d'aquelles tant grans que fan mal (sense fer-ne eh), jejejejejejeje.

Anastàsia ha dit...

ESpero que passis un bon any !!! I que tornis aviat...que ens tens abandonats!!!!

Cristina ha dit...

Jo mateixa, bon any nou guapa!!! Que siguis molt feliç!!!

Anastàsia, bon any nou reina. I tant que tornaré,jejeje.

Petons a totes dues

Alepsi ha dit...

Uh... toques un tema conflictiu.... m'encanta!!! Jejejeje!

La veritat és que tot i la poca informació que tinc de les narcosales, trobo que són una eina prou útil... i treballar-hi ha de ser una passada realment, a nivell d'experiència.....

Cristina ha dit...

Alepsi, en el moment vaig estar molt enganxada a aquest tema perquè quan un veu un yonki només veu la part dolenta però tenen tantes coses a explicar-nos. La vida juga males passades. Com a experiència vital és un tema que no s´oblida mai.