La vida passa...

Ja som divendres i per la majoria significa desconnectar, fer aquelles coses que un no pot fer durant la setmana o no fer res o com alguns que jo conec, dedicar-se a fer dissabte. Si és que...
Jo em dedicaré a treballar una mica, només divendres, dissabte i diumenge. Si és que els malalts necessiten atenció les 24 hores del dia i com que diuen que el treball és salut...que treballin els malalts. Ai no, pobres que ja tenen prou amb el que tenen. I és que així i tot m´agrada aquesta feina i quan penso en dedicar-me a una altra cosa mai tinc cap idea clara del que voldria fer. Anys enrere em veia a l´Africa amb alguna ONG o a l´India. Inclús em vaig plantejar anar a treballar a Anglaterra però no sóc tan atrevida. Després de tot em quedo amb el que tinc que no és poc. I la vida va passant...i de vegades penso...Estic fent tot el que vull en aquesta vida? La feina és la que em ve de gust fer i em dóna una certa tranquil.litat. En el tema de les aficions no em puc queixar. Des de que vaig conèixer als amics de Caminar y sentir la meva visió de la vida va canviar molt. I gràcies a ells he conegut gent molt especial que fa que la meva vida sigui més alegre.
D´altra banda estan els amics que conec de fa més temps i altres que són de nova incorporació. Alguns de reals i altres més virtuals però molt presents a la meva vida. I compartim riures i plors perquè la vida no sempre és de color de rosa. I amb això enllaço amb el fet de que algunes vegades m´agrada deixar anar el que penso i com em sento i com m´he sentit de recolzada per tots vosaltres en moltes ocasions. I voldria des d´aquí donar-li una forta abraçada a un blocaire que no ho està passant gaire bé. No ens coneixem però ell sap de qui parlo. Des de que et llegeixo moltes coses han canviat a la meva vida, sobretot m´interessa més saber, conèixer, així en general. Ets una bona persona, agradable, coherent, t´impliques en el que fas i ens dones una bona lliçó a tots els que et llegim. No canviïs mai.



Ja sé que la cancó no pega gaire amb el tema que tracto avui però la sento molt sovint al gimnàs i s´ha de començar el cap de setmana amb força.

Namaste!

Com acabar amb la paciència d´algú...

Avui va de queixes contra el bicing i aquí us deixo la carta que els acabo d´enviar. Creieu que em faran cas?

Hola!

Sóc una usuària del bicing des que va començar aquest servei. Al principi funcionava força bé i reconec inclús ara, que és una bona eina per circular per la ciutat però, degut al vandalisme i que la gent no sap cuidar les bicicletes, la gran majoria de vegades trobar una bicicleta en condicions o una estació amb bicicletes disponibles és gairebé impossible. Us parlo de la zona d´Horta-Guinardó, de les estacions que hi ha a prop de l´Hospital de Sant Pau. Hi ha vegades que he hagut de canviar de bicicleta tres cops perquè no hi havia cap que estigués en condicions. O trobar-me que he hagut d´anar caminant gairebé fins al Clot perquè en 5 estacions no he trobat cap bicicleta. O el fet de que si em trobo circulant i la bicicleta no està en condicions m´he hagut d´esperar 10 minuts per poder agafar una altra. Jo he pagat els 24 euros però no em sento recompensada perquè moltes vegades he acabat agafant un bus o caminant fins al lloc on volia anar. Realment no es pot millorar aquest servei? I què m´en dieu de la gent que roba les bicicletes i les deixa abandonades a qualsevol lloc? No es pot millorar això?

Moltes gràcies

Cristina

Resposta de bicing

Benvolguda Sra,
 
En relació a la incidència que ens comunica, volem informar-li que el nostre primer objectiu és, precisament, donar un bon servei als usuaris, amb eficàcia i un bon tracte personal. Entenem que, en el cas que ens comenta, aquest objectiu no s´ha aconseguit plenament.
 
Tenim equips de mobilitat que tenen unes rutes establertes basades en les estadístiques d´usos dels usuaris. S´està  actualitzant de forma constant aquestes rutes per tal d´adaptar-les al canvi de costums dels usuaris.
 
Ens complau comunicar-li que hem traspassat la seva queixa als responsables del departament corresponent per a què emprenguin les mesures adients.
 
Lamentem les molèsties que aquest fet li hagi pogut ocasionar, agraint-li la queixa realitzada, ja que ens ajuda a millorar la qualitat del nostre servei.
 
Rebi una cordial salutació,

Suposo que això és una carta amable...

N´hem fet tres!

I seguim caminant. I aquest pont de maig ens ha tocat acostar-nos a Castelló, València, Cuenca i Teruel per fer les muntanyes més altes dels tres primers i de pas visitar Teruel on no havia anat des de molt petita. El divendres vam pujar al Penyagolosa amb un temps molt inestable. De pujada ens va nevar i feia força fred. Vam aprofitar per veure on neix el riu Tajo. Tornant cap al camping hem passat pel pantà de Arenós. I a la tarda descansar i sopar plegats per poder matinar dissabte que ens tocava fer uns quants km fins al Mogorrita, ja a Cuenca. La ruta per arribar a la muntanyeta no estava gens marcada , ni tan sols una indicació al cim però les vistes eren espectaculars. De tornada vam passar per Teruel per veure les torres mudèjars i la catedral. I cap al camping de nou. Alguns van aprofitar per veure el futbol amb gran alegria i altres per petar la xerrada i sopar tranquil.lament. I diumenge 60 km plens de corbes cap al Pico Calderón que està al Rincón de Ademuz, que és un territori valencià a dintre de Teruel. Una pena que no es cuidi la flora d´aquella zona ja que la gran part dels pins estan plens de processionària. Ha fet un bon dia i després de baixar hem dinat al camping i cap a casona que ens quedaven uns quants km. El cap de setmana ha valgut la pena per desconnectar i per envoltar-se de natura. A veure si ho podem repetir ben aviat.

Namaste!