6 de juliol del 2010

Bajo los cielos de Asia



Hola amics

Aquest blog ha estat a la deriva a punt d'enfonsar-se però tot i haver-lo tingut abandonat a la seva sort durant més de 4 mesos, la meva idea era tornar amb algun tema que de veritat m'hagués impactat i és per això que sóc aquí.
I és que fa uns mesos per pura casualitat vaig veure un reportatge sobre el rescat d'un alpinista a l'Annapurna. Aquest home es deia Iñaki Ochoa de Olza i ens va deixar fa dos anys a 7400 metres d'alçada.
El reportatge era emotiu. Parlaven els seus germans, la seva mare, els seus amics, els companys d'expedicions... i tots coincidien en que era una bona persona. El reportatge parlava de solidaritat, d'amistat, de com tots els que estaven a la zona van intentar per tots els mitjans ajudar-lo.
A partir d'aquí em vaig començar a plantejar moltes coses i alguna cosa va canviar en mi.
Va passar un temps i tenia gravades algunes coses, sobretot les que deia la mare. Ella sempre havia animat al seu fill a fer allò que li agradava. Deia: “yo quiero que mi hijo sea feliz, no que sea abogado”. És una frase simple però que dóna a entendre molt.
I un dia casualment pel facebook vaig saber que aquest noi havia escrit un llibre amb les seves històries de la muntanya, una mena de memòries i pel meu aniversari va arribar a les meves mans. Realment va ser un regal que m'ha donat la magnífica oportunitat de conèixer l'Iñaki, de patir com ell, però d'entendre la vida com ell l'entenia. El llibre es diu “Bajo los cielos de Asia”.
Us el recomano perquè és un llibre de vida, d'il.lusió, de compartir, d'amistat i de solidaritat.
L'Iñaki ja no hi és però la seva ànima perdurarà en tots els que tenim il.lusions per les petites coses i per viure la vida amb intensitat.

Viure la vida més viva.

10 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Estic segur que recordo el que va passar, haver llegir sobre la mort d'aquest alpinista.

Fantàstica la mare, i fantàstica la manera d'expressar-ho. Hi ha persones que entenen on és l'essència.

Striper ha dit...

Bentornada mb un post ple de vida.
Petons

Culoinquieto ha dit...

Conmovedor. El libro me lo pido para mi cumple. La foto es genial. Tu blog no se hundirá nunca, tus fans no lo permitiremos!!!
Un abrazo

JOSE ANTONIO ha dit...

Creo que muy pronto voy a leerme este libro,...
Es un placer volver a ver tu blog activo.
Un abrazo con todo cariño.

zel ha dit...

Hola! Abraçada de benvinguda! Sentiments per compartir, bonic i tendre...

caterina ha dit...

Benvinguda de nou! Ja se te trobava a faltar i ha estat un plaer tornar-te a llegir. Jo també apunt el llibre! :)

Cristina ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris! A veure si després de les vacances m'animo a escriure les meves aventures.

Una forta abraçada

Garbí24 ha dit...

Això es lo que es diu tornar amb força, vine quant vulguis, pero no ens deixis

ka ha dit...

saludos desde Nepal si vienes x aqui, avisa
y animo con el blog!!!

Anònim ha dit...

http://restaurants-us.com/tx/Houston/Ciro%27s%20Italian%20Grill/77098/