2 de novembre de 2010

Segueixo viva



Hola amics

Aquests mesos han sigut d´una activitat frenètica. Molts canvis, molt cansanci i molts mals de cap però van arribar les vacances I tot això va començar a quedar enrera. Vaig replantejar-me de nou coses i vaig gaudir de les meves vacances com no ho havia fet en anys. Les vacances a Jordània han significat una catarsi i he tornat eufórica i amb ganes de viure la vida plenament. He començat un curs de ioga (coach) per ser professora de ioga d´aquí uns anys o simplement com autocreixement, he començat un curs d´anglès perquè ja era hora d´anar pel món parlant d´una manera decent i no en plan indi, segueixo anant a caminar per la muntanya però ara mateix una de les coses més importants és que he recuperat el gust per sortir amb els amics a sopar, a veure una pel.lícula, a riure simplement. Coses que havia perdut feia temps. I la qüestió és que m´ho torno a passar bé. És época de retrobaments, de conèixer gent, de perdre la por a la vida i de treure´n tot el suc possible.

I arriba el temps de replantejar el blog. A partir d´ara em comprometo a escriure un cop per setmana si encara queda algú que em llegeixi. De moment aquest post li dedico a la gent de Calles (València) i als peregrins que ens vam retrobar que van fer que el meu cap de setmana fos inoblidable .

Gràcies a tots!!!

12 comentaris:

Rita ha dit...

De moment ja en tens una de lectora...

M'alegra veure't de nou per aquí! :-)

garbi24 ha dit...

Per mi no estaves perduda del tot, sabia que encara cuejaves. Has de fer el que realment t'ompli, comprometre està bé si no és una obligació.

Edu ha dit...

Em sembla que de lectors n'hi han molts! Serà un plaer llegir-te de nou.

Una abraçada!

Culoinquieto ha dit...

Que gozada leerte, transmites paz y ganas de vivir. Sigue así, se feliz y nos lo harás a nosotros.
Un beso

Jordi ha dit...

Cristina, espero que aquesta nova etapa sigui molt profitosa. Sort!

I aquí serem llegint-te!

isabel ha dit...

Cris, como ves, te han escrito varias personas en tu blog, eso te tiene que animar y seguir asi, me alegra que te hayas reencontrado contigo misma y te sientas feliz y llena,sigue asi, aqui estare leyendote, semana tras semana.
Yo se lo que encontrarte asi, ahora mismo se siento vacia, se que tengo que hacer algo,algo que me llene y me haga sentir feliz.
Un beso grande

L'Avi ha dit...

Doncs sí, encara hi ha gent que la llegeix, benvolguda Cristina. Tan de bó que tot li surti com ha previst...

zel ha dit...

Va, que ja comencem a fer pinya! Bentornada!

Roser ha dit...

Donç m'encanta veure't així, perque la vida és meravellosa i plena d'experiències per tirar-se de cap...m'encantarà compartir aquest camí amb tu, i mai dubtis que després de les llàgrimes torna a sortir el Sol, més radiant que mai, i queda tot el que hem aprés, que ens serveix per viure amb alegria, gaudint de cada moment, vivint el PRESENT plenament.
Una abraçada des del cor, namaste.
Roser

Cristina ha dit...

Moltes gràcies a tothom. És un gust tornar i llegir-vos. Espero mica en mica tornar a llegir els vostres blogs.
Sou els millors!
Roser,guapa, moltes gràcies per escoltar-me!

Ferran ha dit...

Esclar que et queden lectors, Cris: hi som nosaltres i ja som uns quants! Au, que esperem el teu nou escrit, eh? quan vulguis, ja ho saps!

JOSE ANTONIO ha dit...

Vuelve Cristina!!!!!
A todos nos encanta saber de tus múltiples actividades y la forma como las describes.
Te queremos!!!!!!
Un abrazo grande, grande.