7 de juny de 2011

Motivació


Aquest blog estava pràcticament sentenciat però avui m´he despertat amb ganes d´escriure i de poc més i és que porto una temporadeta llarga amb manca de motivació. Aquest any passat vaig començar un coach de ioga i parlem molt de la necessitat. S´ha de fer allò que és la teva necessitat. Si una costa et costa molt de fer vol dir que no és la teva necessitat. I si qualsevol cosa que has de fer et costa molt? I si dónes voltes i més voltes quan has de fer la més petita i insignificant de les coses? Ell ens diu que hem de fer allò que és la nostra necessitat. I si no hi ha res que ho sigui? Llavors què faig? Em quedo a casa sense fer res? I on puc buscar un xic de motivació? M´haig d´obligar a fer coses? Com trobo allò que sigui motivador per mi? Moltes preguntes i poques respostes...Alguna suggerència?

6 comentaris:

garbi24 ha dit...

trobar coses que et motivin no sempre es fàcil....més que tot perquè venen soles. Si les has de buscar, no és el mateix, però no et tanquis, hem de fer alguna cosa que el tic tac va fent el seu camí.
Ho trobaràs.....segur

Anònim ha dit...

segueix els teus somnis

(ka)

Ferran ha dit...

Peazo pregunta, Cris. LA pregunta, definitivament. Crec que, com diuen aquí dalt, el secret es troba a saber escoltar-se, a seguir allò que la nostra intuició (els nostres somnis), ens xiuxiuegen. Fàcil no és, però a còpia d'intentar-ho i de voler-ho, al final...

Txell ha dit...

El més important, crec jo, es saber escoltar-se a un mateix, escoltar-se interiorment (ja t'escoltes a tu mateixa Cris???)

Amb tota la moguda de la feina (#yatusabesmiamol) estic super desmotivada, no em ve de gust fotre res, tot em molesta, tot em fa angoixa, tot em supera...i això no pot ser nena, que si no entrarem en una depre i despres...sortir-ne, es el més complicat.

Escoltet, estimet, gaudeix-te a tu mateixa i que coi tu, motivet amb alguna petita cosa, que això sempre va be.

Un mega petonas increiblement gran bonica!!!!!!!!!

Cristina ha dit...

garbi24, moltes gràcies. Estic lluitant contra mi mateixa. Sóc el meu pitjor enemic. Sé que si no aprofito ara les oportunitats que tinc no podré tirar enrera. El temps passa...

ka, intento seguir-los...però de vegades no és tan fàcil. Intentaré donar-me la oportunitat de buscar aquests somnis. Moltes gràcies.

Ferran, ho intento un cop darrera d´un altre però...no trobo allò que em motivi. Qui va dir que la vida era fàcil? Moltes gràcies pels teus consells.

Txell, xiqueta estem passant una ratxa d´aquelles per oblidar però ho superarem. M´agrada reflexionar sobre allò que em preocupa. Sembla que si ho comparteixo no sembla tan feixuga la càrrega. Moltes gràcies bonica.

caterina ha dit...

Amb calma i anar fent, i segur que el dia que menys ho esperis trobes alguna cosa que t'entusiasma, que t'apassiona. Ja veuràs que sí :)