27 de novembre de 2011

Life goes on...






Ai ai ai, tenia un blog i no m´enrecordava. I amb la tonteria han passat uns quants mesos. No m´enrecordava ni de la contrassenya. La veritat és que han passat moltes cosetes. En aquest temps segueixo treballant a l´hospital amb menys alegria però allà seguim al peu del canó. Vaig tornar al camí de Santiago, vaig anar a Croàcia, Alemania, una mica de Polònia, uns quants viatges a UK...i ara ja pensant en un viatge molt especial a l´India...En aquest temps he conegut molta gent, algunes persones increïbles, especialment uns nens que m´han robat el cor, i d´altres per oblidar. He redescobert persones...i algunes han marxat per no tornar. És la vida...

11 comentaris:

garbi24 ha dit...

és el que hi ha....però jo diria que és un balanç prou positiu per no espantar-se i continuar fent camí.

Ferran ha dit...

Sóc un miniprotagonista d'una de les teves històries d'aquest any, Cris. Va ser curt, llàstima, però si més no, va ser :)

ps: Dresden, oh!!!!

Cristina ha dit...

garbí24, així és però...no ho he valorat suficient. Escriure aquestes ratlles m´ha ajudat a veure que les coses són millors del que penso.

Ferran, va ser un plaer passar aquelles hores amb tu. Vas enamorar a dos nens i a un pare amb la teva simpatia. A mi ja em tenies el cor guanyat.

Culoinquieto ha dit...

Quédate con los buenos momentos que seguro han sido muchos. Ahora a pensar en La India, en hacer más camino y en disfrutar de tod@s los que te queremos. Nosotros ya lo hacemos de tí.

Un abrazo

Ferran ha dit...

A la pròxima acabem conversa, recordo perfectament que ens vam quedar a mitges. No era fàcil amb els dos nanos (que, sí, a mi també em van "enamorar"; eren molt macos!).

Petons!

ka ha dit...

benvinguda again!
quan tornas a l'India?
a on vas?
en que plan?
etc etc.
jiji
quina sort jo encara no se quan hi tornaré
(saps que si et pot ajudar de qualsevol mena, pots demanar el que vulguis)
abraçada!

Cristina ha dit...

Culoinquieto, gracias. Siempre tan cariñoso y siempre ahí.
Un abrazo infinito

Ferran, doncs sí Ferran. Segur que tenim oportunitat de seguir amb la conversa. Moltes gràcies per ser com ets.

ka, moltes gràcies. Doncs vaig a finals de gener només 15 dies a fer ioga a un ashram. Els primers dies els passo a Delhi i els últims a Varanasi. I el retiro de ioga és a Khadana a un ashram. Ja et posaré al dia. Petons

ka ha dit...

mai he estat a un asrham ja ens explicaràs l'experiència, que sigui molt enriquidora!!!

caterina ha dit...

Amb retard però m'alegr de llegir-te de nou pel blog :) Fantàstic el tema dels viatges. No aturis! És de lo més gran que hi ha quan tens l'opció de conèixer altres llocs i societats. La gent, va i ve. Gent que deixam enrere i altres que no. Sempre he pensat que els que valen la pena són els que, passi el que passi, segueixen estant allà, al nostre costat :)

Cristina ha dit...

ka, ja et posaré al dia. Només queda un mes per marxar.

caterina, moltes gràcies per les teves paraules. Així és i ho sé. Per sort tinc tanta bona gent al voltant...

scorts ha dit...

parece cerrado

http://scorts.anarkasis.com/