Això de treballar a un hospital com a infermera al torn de nit dóna per molt, bo i dolent. Per sort, la majoria de coses són bones però hi ha vegades que em costa aclucar l´ull després d´alguna nit moguda. Encara existeix el tòpic de que la nit la passem dormint i que no hi ha feina. Mentida. La nit té un ritme diferent. Quan la gent dorm podem parar una mica però sempre hi ha gent que té dolor, que es complica, que vol que li posem la cunya, que es desorienta, que crida, i que necessita parlar. La nit, com us dic, dóna per molt. Ahir treballant em vaig enterar d´una cosa que em va cabrejar i em va indignar. No us ho puc explicar perquè forma part del secret professional però té a veure amb la deixadesa d´un metge a l´hora de fer la seva feina. Jo no em considero una super infermera. Sóc, simplement una persona a la que li agrada el seu treball i el faig el millor possible i després de 13 anys a la professió considero que alguna cosa he après, així que si li comento a un metge que valori a un pacient és perquè considero que és necessari però el senyor metge em va tractar d´histèrica i de pesada. Només dir-vos que la cosa es va complicar molt per al pacient per aquesta deixadesa. Més no us puc explicar. M´agradaria dir-li a tots els metges que confiïn en les infermeres, i que ens prenguin més seriosament perquè som les que realment cuidem del malalt i les que detectem els problemes i en moltes ocasions les que posem remei sense que no hi hagi un metge pel mig. Sense nosaltres ells no podrien fer la seva feina. La nostra tasca és cuidar al malalt i donar-li les millors cures, per tant quan detectem un problema se´ns ha de fer cas. En fi, només necessitava desfogar-me.
Que passeu un bon diumenge post-revetlla!
