27 d’agost de 2008

Canvis?Quins canvis?


Quan s´acaba el mes d´agost sempre m´agrada fer un reset, un replantejament. Suposo que ens passa a uns quants. És dur desconnectar durant un temps i tornar a la rutina diària amb els maldecaps que tenim tots, l´estrès. Jo de fet he acabat les vacances fa ja massa dies però aquest mes d´agost he tingut temps per pensar, equivocar-me, perdre algunes pors, sincerar-me i tornar a pensar molt. De cara a setembre ja tinc unes quantes idees per posar en pràctica. M´he preinscrit a la Escola Oficial d´idiomes en Japonès i Italià. A veure si tinc sort i em toca la loteria. D´aquí pocs dies torno amb Caminar y sentir a fer les sortides a la muntanya i totes les activitats que ens proposen amb tan bon criteri. M´he passat tot el mes fent aqua gym amb la Noe, una amiga a la que han operat i per recuperar-se necessita activitat física i ens ho estem passant molt i molt bé, us ho recomano. També segueixo amb l´spinning quan no em fa mandra. I hem anat a veure cinema a la fresca al CCCB que amb el nom de Gandules 08 ha fet un cicle de cine basat en la interculturalitat. Interessant però els primers dies no hi havia lloc per seure tot i que l´aforament és de 450 persones però ja se sap que quan alguna cosa és gratuïta acudim tots com les mosques a la mel. He pogut anar a la platja que m´ha donat els millors moments d´aquest estiu i a la feina m´han donat l´oportunitat de tenir una miqueta més de responsabilitat durant aquest mes. Ja no dec ser tan esbojarrada. Suposo que amb 37 anys és bon moment per canviar...



I seguim amb la moda de fer-se una foto estil manga, aquí teniu la meva. M´he rejovenit de cop ;)

I no volia oblidar-me de recomanar-vos tres blocs nous que s´estan tornant indispensables per mi. Tots tres són de temàtiques diferents:

*En un lugar del mundo Muntanya i poesia

*No somos petruccis Música i vida

*Com gotes a l´oceà India i cooperació


24 d’agost de 2008

Saint Jacques...La Mecque



...o Peregrinos. És una pel.lícula francesa d´aquelles que no arrosseguen a grans quantitats de gent a les sales de cine. Concretament érem 5 persones en tot el cine però sincerament no vaig necessitar ningú més per passar-m´ho pipa les dues hores que dura. Un història surrealista de les que fan riure però també emocionar en alguns moments. Una dona al morir deixa l´herència als seus tres fills amb unes condicions molt especials. Si volen cobrar han de fer el camí de Santiago tots tres i un guia ho certificarà. La qüestió és que els tres germans no es parlen entre ells i això fa que la situació sigui una mica complicada però com que necessiten els diners es posen en marxa i aquí és on comença la millor part de la pel.lícula, tot unit als bonics paisatges que es veuen durant les dues hores. Tot això m´ha acabat de decidir per fer l´any que ve el camí de Santiago. Fa anys que el vull fer i ara que surto a caminar amb assiduïtat trobo que és una bona ocasió per fer turisme d´una manera diferent i posar-me una mica a prova. Motxilla, quatre coses i a desconnectar. Sense mòbil, només jo i el camí...

12 d’agost de 2008

Londinencs a Barcelona





Aquest cap de setmana ha estat molt xulo. Les meves cosines Celia, Sarah i en David, el marit de la Sarah ens han tornat la visita que els vam fer al novembre pel seu casament. Ens veiem poc però quan ens veiem és com si no hagués passat el temps i sempre ens ho passem bé. També es va afegir la nostra cosina Pili i en Pep (sí sí, l´Angu). El mateix dia que van arribar vam voltar pel barri gòtic, raval i vam dinar tots plegats. A la tarda vam seguir voltant i a la nit vam cel.lebrar l´aniversari de la Sarah, que en feia 31 anys. També vam cel.lebrar l´aniversari de la meva mare que és el dia 13. Diumenge cap al migdia vam pujar cap a Montserrat, que és on es van casar els pares de la Celia i la Sarah. Els va resultar més gran del que recordaven però la seva última visita la van fer amb 8 anys (ja ha plogut una mica...). A la tarda visita ràpida a la Pedrera i concert de guitarra al mateix lloc. Sopar casolà a casa els pares (truita de patates) i ja ens vam acomiadar. Se´n van cap a Cadaquès i Calella de Palafrugell (bona elecció!!!). Qui sap quan ens tornarem a veure però sempre queda el bon record dels moments viscuts.
PD1. Gràcies Pep!
PD2. Els trapelles de la foto són els meus nebots, en Marc i la Carla i el meu cunyat.

1 d’agost de 2008

Argentina vs Catalunya


Encara no fa una setmana que he tornat d´Argentina i no paro de pensar en aquelles coses que m´han cridat l´atenció. El primer impacte són els glaciars. Crec que a tothom ens va deixar bocabadats. La seva grandària, els colors, el reflex en l´aigua. De Terra de Foc em va impressionar veure des de la mateixa ciutat les muntanyes completament nevades i saber que a 1000 km està l´Antàrtida. I de Iguazú em va agradar molt caminar per la selva i banyar-me just a sota de les catarates. Però el que més m´ha fet feliç en aquests dies ha sigut tota la gent que he conegut. Gent de tot arreu però argentins també. Són gent afable, oberta a ajudar-te en un moment donat. El que passa és que de vegades poden sorgir anècdotes pel significat de diferents paraules. Aquí us deixo unes quantes que varien una mica del castellà d´Argentina al català.

Morfar: menjar
Pibe: noi
Mina: dona
Macanudo: genial
Quilombo: problemes
Tipo: home
Forro: preservatiu
Coger: fer sexe
Pancho: salsitxa de frankfurt
Boludo, pelotudo: imbècil o qualsevol paraula similar
Colectivo: autobús
Subte: metro
Remera: samarreta
Pollera: faldilla
Bombacha: calces
Corpiño: sostenidor
Boleteria: Taquilla (venda d´entrades)
Micro o combi: furgoneta
Crocante: cruixent
Laburo: feina
Heladera/Freezer: nevera/congelador
Lavarropas: rentadora
Frutilla: maduixa
Palta: alvocat
Durazno: prèssec
Pelón: nectarina
Un altre dia seguim...
Per cert...BON CAP DE SETMANA A TOTHOM I BONES VACANCES A QUI LES COMENCEU
video