5 d’abril de 2009

Ens posem al dia?


Hola amics

Com sempre, he trigat una mica en actualitzar el blog. Si és que vull fer tantes coses...i treballant de nit necessito dormir i necessito estar descansada, llavors el blog passa a segon terme però avui, diumenge, sense presses em venia de gust escriure una mica. La dieta que vaig iniciar dies enrera funciona bé. Li poso molta voluntat. Hauré perdut uns 6-7 kg però tampoc em peso gaire. Faig una dieta amb moltes amanides, dues pomes al dia, carn, peix i ous molt racionats i tres infusions al dia amb camamilla, maria lluïsa i passiflora. La qüestió és que em trobo bé, només he tingut migranya forta un dia. I amb el remei que em va dir el naturòpata el mal de cap s´ha reduït. Sembla una mica estrany però em va dir que quan em comencés el dolor em prenguès un cafè sol amb un raig de llimona. El gust de tot plegat és horrible però funciona. I em sento amb ganes de fer moltes coses. Vestir-me i notar que la roba no queda tan apretada és genial.
Avui diumenge ja queda una setmana per marxar a fer una part del camí de Santiago i estic una mica nerviosa perquè tot surti bé. Tota la gent que ho ha fet em parla molt bé d´aquesta experiència. Tenim només una setmaneta i com no sabem quan ho podrem tornar a repetir només fem l´última part, des de O Cebreiro. Ja tinc la motxilla pràcticament a punt només amb aquelles coses que necessito. Seran unes vacances diferents. Hi ha moments en que cal desconnectar una mica i oblidar-se de tot.
Tot i que aquests dies pràcticament no he contestat blogs ni als blocaires que m´heu escrit, sempre llegeixo tot, normalment a la feina, en aquells moments de silenci i quietut de la nit en que els malalts descansen.
Si aquests dies no escric espero que passeu unes bones vacances de setmana santa. Jo estaré treballant tota la setmaneta fins diumenge que marxem.

Que sigueu molt feliços!

PD1 Jose y Mª José, espero que paseis unos días estupendos en el País Vasco. Un abrazo

PD2 Us deixo un vídeo sorprenent, bàsicament perquè els senyors de Polònia han posat una foto meva en què surt una amiga, la Carmen de Mairena i jo i han canviat els nostres caps pel Tomàs Molina i el Pellicer. Jo pensava que per fer aquestes coses es demanava permís.

PD3 I poso avui una foto d´un regal molt especial que algú molt proper em va fer per Reis. No s´imagina com em va emocionar...



16 comentaris:

Ferran ha dit...

Bé, la Cristina ha tornat! Però ei, que no sigui per dir-nos que... trigaràs a tornar! I els teus lectors?? :-)

M'encanta aquesta cançó i, pel que fa a la foto, diria que recordo que l'havies penjada al blog, oi? Em sona. Ostres, doncs sí que és "lletjot" que TV3 faci això, trobo.

Molt bones vacances santiagueres!

Jesús M. Tibau ha dit...

bones vacances

Striper ha dit...

Guapisima pasa bones vacances.Petons

garbi24 ha dit...

Que tinguis una bona caminada i aquets dies menja una mica més , si no quant tornis hauras de renovar l'armari .

Rita ha dit...

Que bé que hagis pogut perdre uns quilets... Això sempre ens fa contentes a nosaltres! :-)

Quina barra amb això de la foto... Per això a mi no em fa cap gràcia penjar cap imatge ni meva ni de ningú del meu entorn a internet. Des del moment en que ho penges, perds tot el control i mai saps quin us li poden donar.

Molt bones vacances, maca!

Cristina ha dit...

Ferran, mira, quan torni del camí faré la crònica,jejeje.

Jesús, moltes gràcies!

Striper, moltes gràcies! Petons!

garbi24, penso que tot i que caminem molt a Galícia es menja molt bé. No crec que perdi pes tot i que m´agradaria.

Rita, a mi em posa les piles això de perdre pes. D´altra banda tens raó. Això de penjar fotos a internet té aquests riscos.

Bones vacances a tothom!

zel ha dit...

Ondia, això del cafè i el raig de llimona m'ho apunto, jo sóc a més d'ansiosa, migranyosa, depressiva i de tot...qui ho diria, eh? Doncs sí, reina, ens trobaríem al passadís dels pasos perduts...

Bon viatge, bones vacances, bon tot! Amb tota la meva estimació, preciosa...

Cristina ha dit...

zel, ufff doncs coincidim una mica en tot però crec que tenim solució,jeje.
Moltes gràcies per tot, per ser així. Una abraçada!

Jordi ha dit...

Cristina, molt bones vacances i que t'ho passis molt bé fent el Camí de Santiago. Jo fa dos estius vaig fer des de Lleó fins a Santiago i deprés vaig tornar tres dies per fer de Santiago fins a Fisterra (aquesta vegada sol). Genial!

Ja recordo aquella foto que vaig preguntar-te com te l'havies fet. Realment és una vergonya això que han fet. Crec que els hi hauries d'enviar un correu demanant-los explicacions!

Anastàsia ha dit...

He al.lucinat amb lo de la foto !!! Però crec que i està a internet és de domini públic ,a no ser que s´especifiqui. També he al.lucinat amb lo dels quilos . Quan vas començar??? Jo l única vegada que vaig fer règim vaig trigar quasi 8 mesos a treurém 7 kilos (i fent-ho ben fet).
Ja veuràs com el camí de Santiago t´anirà de conya per l´ansietat. DESCONNEXIÓ TOTAL!!

Cristina ha dit...

Jordi, venint de tu no m´estranya això del camí de Santiago. Ets una màquina de caminar,jejeje.
Pel que fa la foto li vaig enviar un correu al Toni Albà, que penso és qui va tenir accès i he rebut el seu silenci com a resposta. En fi, millor no pensar-hi gaire.

Anastàsia, això dels quilos em passa sempre que començo amb una dieta. Després els perdo més lentament. I tant que desconnectaré que em sembla que ho necessito.

kweilan ha dit...

Hola! No havia entrat mai al teu bloc i ara ho he fet perquè he llegit una referència teua al bloc del David Rovira. T'aniré llegint...això del cafè amb el llimó és sorprenent. I bon camí de Santiago!!!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

amb molt d'orgull de que em tinguis amb els teus amics, faig el mateix amb el teu blog i així ens mantenim en contacte

una abraçada

ka ha dit...

gràcies per linkarme, tot i que
no sé si estaré a l'altura dels altres links...
Calcuta no és un paradís, està millor el sud
una abraçada

Cristina ha dit...

kweilan, un plaer llegir-te.

Té la mà Maria, gràcies per enllaçar-me. Serà un plaer estar en contacte.

ka, si parles de l´India estaràs en un lloc d´honor. El sud de l´India un paradís, el nord un somni per realitzar.

JOSE ANTONIO ha dit...

Hola Cristina; ya estamos de vuelta en casa, y ahora tu te vas,...
Ojalá tengas un tiempo agradable para caminar, disfrútalo al máximo.
Que seas muy feliz!!!!!!
Un abrazo.